Sempre venies, mai no arribaves del tot,
i jo et volia així, i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, per veure com venies.
Vicent Andrés Estellés
i jo et volia així, i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, per veure com venies.
Vicent Andrés Estellés
Feia un vent aspre i glaçador, diumenge passat, al cim del Montcabrer. Però hi havia també molts amics i companys --ja sabeu que ens hi trobem, cada darrer cap de setmana de desembre, per celebrar el Cap d'Any--, i ganes de passar-ho bé, i la boira i els núvols dibuixaven imatges precioses en uns paisatges mil vegades vistos però sempre sorprenents. I després, el vent va amainar, va eixir el sol, i fins i tot la cama, que m'havia molestat un poc a la pujada, em va deixar gaudir sense problemes del camí de tornada... Mai no he estat persona propensa als balanços --ja ho he dit, també, alguna volta-- i no trobe que siga, ara, un bon moment per canviar: aquest any que s'acaba ha tingut massa moments aspres, i hi ha un risc evident que, en fer escandall, acaben ocultant tot allò que hi ha hagut de bo, que ha estat molt. Però si en fera, de balanços, potser em quedaria simplement amb aquella imatge de diumenge passat, al cim del Montcabrer: fins i tot en els pitjors moments, quan el vent bufa fort i la boira esdevé espessa i glaçadora, hi ha un instant, un paisatge, un sabor o un somriure que paga la pena viure i recordar. Recordaré 2014 per moltes coses, bones i dolentes, alegres i tristes; però espere fer-ho, també, per haver estat l'any en què --deixeu-me que ho diga així-- vaig re-aprendre a valorar els petits gestos, els instants, els detalls.
I 2015? 2015 serà un any esplèndid, estic convençut; tant, que potser quan estiga acabant-se, fins i tot m'abellisca escriure un balanç... Pel moment, que el comenceu --jo espere fer-ho també-- de la millor manera possible. De tot cor, salut i bon any!
La boira ha fet el seu balanç. Rere d'ella s'amaga el 2015. I pot passar de tot. Coses bones també.
ResponEliminaBon any Alfred
Segur que hi haurà més coses bones que dolentes, xavier. I fins i tot la boira la podrem veure amb altres ulls... Salut, moltes gràcies i bon any!
EliminaJo tampoc sóc de fer balanços... Viure cada dia és el que compta.
ResponEliminaEm fas pensar que sempre hem de reaprendre de nou a valorar els petits-grans gestos, els instants i els detalls. Un cop i un altre. Al menys això és el quevem passa a mi.
Molt bon any 2015!
Molt bon any també per tu, Carme! Jo ho oblide massa sovint, com poden arribar a ser d'importants aquests petits detalls; tan de bo que aquest 2015 hi haja molts instants per recordar.
EliminaI viure cada dia, per suposat... Una abraçada, endavant i moltes gràcies!
els petits detalls són tant importants...! et desitjo que l'any vinent sigui ple de bones coses!
ResponEliminaIgualment, Elfree! I que no ens falte mai la il·lusió per gaudir-les, ni de lluitar per aconseguir-les. Salut i moltes gràcies!
EliminaNo escrius balanços? Ja t'assembles aquell blogger de gran fama i talent que comença amb P i acaba amb ons que tampoc ho fa ;)
ResponEliminaBon any!
Ja saps que aquest admirat blogger que esmentes és per a mi una font inesgotable d'inspiració, així que no hauria de sorprendre't --ni a mi em dol dir-ho-- que, també en això, haja fet escola... ;) Moltes gràcies i bon any també per tu, pons!
EliminaUn gran balanç, que consti!
ResponEliminaBon any 2015.
A voltes els no-balanços tenen això, Jordi ;) Bon any i moltes gràcies!
EliminaA veure vindre; i a caminar. Bon any, 'Alfred'!
ResponEliminaA caminar sempre, Jesús: farem que siga un any que valga la pena recordar, segur. Salut i bon any també per tu!
Elimina"Vaig re-aprendre a valorar els petits gestos, els instants, els detalls".
ResponEliminaCrec que un any ben aprofitat.
Que l'acabis bé i el comencis millor. BON ANY!!
Aferradetes dolcetes! ✰
Almenys per això, ha pagat la pena, lluna. I el que ve, millor, segur. Molt bon any també per tu, i una abraçada des d'aquesta banda de la mar :)
EliminaSom un gir de volant que ens salva la vida, una mirada que ens trastoca sense remei, o una imatge de diumenge al cim del Montcabrer... Som un seguit de petits gestos, i enllà d'això no hi ha res més. Salut i bon any, per a tu també!
ResponEliminaNo gosaria afegir res al que dius ni a com ho dius, Àngela: simplement, si de cas, que espere no (tornar a) oblidar-ho... Moltes gràcies i molt bon any!
EliminaSoc jo, o en la foto de la cabreta el cim del Montcabrer s'assembla a una cara mirant cap amunt?
ResponEliminaBon any 2015 —sense balanços!
No m'havia fixat, pitxiri (realment, són les Penyes Munteses vistes des del Montcabrer); però ara que ho dius, crec que tens raó: fins i tot em sembla veure la cara de Voldemort... Potser he vist massa "Harry Potter" amb les meues filles darrerament ;)
EliminaBon any 2015 i una abraçada!
Bon any!
ResponEliminaJo també la veig, la cara, i amb barret.
Doncs això, Marius: Voldermort amb barret ;)
EliminaBon any també per tu i els teus!
Estimat amic: crec que és molt si tenim, com tu dius, "un instant, un paisatge, un sabor o un somriure que paga la pena viure i recordar". Jo tampoc no faig balanços; preferisc mirar cap avant, que és allà on tot és possible. O, en tot cas, si girem la vista enrere, que siga per no oblidar tot allò que n'hem après, dels moments dolços, i també dels amargs.
ResponEliminaSaps? Avui, passejant amb gent amiga per la vall de Cofrents, ha sigut un dia de descobrir i de gaudir de la vista de moltes cabres salvatges. Veritat que sembla que els agrade que les fotografiem?
Salut, i bon any fet de petites grandeses. De cor t'ho desitge també.
Tens raó, Maria Josep: som afortunats per poder gaudir-ne, d'instants, paisatges, sabors i somriures. I encara afegiria: i d'amics, amiga... D'ells --de vosaltres-- venen molts d'aquests instants que val la pena recordar, i que fan molt més senzill mirar cap avant. I que la memòria mai no ens siga un llast.
EliminaÉs cert, les cabres de la Mola solen ser bastant confiades, i a mi em semblen d'allò més fotogèniques. Fa poc em mostraren un vídeo --fet amb un mòbil i des de pocs metres-- de dos mascles lluitant, que semblava que estigueren posant per a una pel·lícula... Aquestes de Montcabrer són domèstiques, i no em fa molta gràcia que volten per allí sense control; però reconec que li donen un encant especial al lloc (i, ja de pas, justifiquen el topònim... ;)
Bon any, i una gran abraçada!
Crec que el teu balanç és veritablement positiu, no ho dubtes.
ResponEliminaBon 2015.
Ha estat un any complicat per moltes coses, novesflors. Però posats a recordar-lo, millor fer-ho també per les bones; petites, potser, però imprescindibles, sense dubte... Bon any i una abraçada!
EliminaEn una de les fotos es pot veure perfectament per què li diuen Montcabrer! És una bonica tradició aquesta vostra que sempre em sorprèn, però no la deixeu mai de banda! Acabant l'any així és difícil pensar en coses dolentes, encara que n'hi ha hagut, però no és moment de pensar-hi. Espero de tot cor que no t'equivoquis i que l'any que ve et vingui molt de gust fer balanç. Serà un senyal inequívoc que l'any ha estat bo, bo.
ResponEliminaCertament justifiquen el topònim, XeXu ;) L'any passat ja em va fer un poc aquesta sensació, però enguany ho confirme: crec que la tradició se'ns està anant un poc de les mans, de tanta gent com comença a ajuntar-se... En tot cas, probablement hi haurà prou amb posar-hi un poc d'ordre: per sort, la majoria de qui hi va té cura de no fer malbé un paratge preciós però sensible...
EliminaEspere que 2015 siga un any de canvis, personals i col·lectius, i vull tindre l'esperança que seran a millor. Potser encara no assolirem el cim, en aquest any, però estic segur que haurem fet molt de camí i que hi estarem molt més a prop... Salut i bon any també per tu!