La imprecisió de la profecia i la manca de detalls concrets sobre la seua formulació exacta van facilitar que proliferaren les interpretacions més diverses i agosarades sobre la forma en que podria finalment esdevenir-se: tempestes solars extraordinàries, forats negres, inversions en l'eix de la Terra, col·lisions catastròfiques amb asteroides, planetes errants o d'altres cossos celestes... Fins i tot hi hagué qui va postular una imminent i devastadora invasió alienígena. Ningú, però, va encertar a preveure allò que realment va succeir: el vint-i-u de desembre, a les 00:00, el temps es va detindre de sobte i, invertint el que fins aleshores havia estat el seu curs natural i inexorable, va començar a transcórrer cap a enrere. Cal dir que, en el primer instant de la nova era --just abans de començar a desviure allò viscut sense tindre consciència d'estar fent-ho-- el fenomen va ser celebrat amb un momentani i imprudent entusiasme per la majoria de la població del planeta...
Després de publicar aquest matí l'entrada, he vist l'apocalíptica proposta de Jesús M. Tibau per al seu 265è joc literari --que segur que no serà l'últim-- i m'ha semblat que, amb una petita adaptació, la imatge que suggereix podria ser una il·lustració adequada per al que he escrit...
Podria ser exactament així, encara que jo em decanto pel naixement d'una societat més conscient, amb els valors que només els més savis recorden.
ResponEliminaSalut!
Aferradetes.
Aquest ha de ser l'objectiu, lluna. Per acabar amb la merda de món que ens volen imposar i començar-ne un de millor, tots els dies són bons.
EliminaGràcies i una abraçada!
N'hi ha alguns que l'estan patint al crit de "españññña se rompe!"
ResponEliminaTots els signes assenyalaven una fi del món amb fre i marxa enrere, porquet. Dis-me si no com es pot interpretar l'ascens de Wert...
EliminaInconscients que som!
ResponEliminaPerò només en un primer moment, Carme ;)
EliminaUna mica imprudents sí que ho foren perquè jo no voldria per res del món anar desvivint (revivint) pas a pas el que he viscut… i a nivell social anar desvivint i revivint algunes coses teribles que ha fet la humanitat, massacres… per tornar als orígens i recomençar. Si la humanitat recomençara ho faria millor? No estic tan segura...
ResponEliminaJo pense exactament el mateix, novesflors. De fet, crec que seria una autèntica maledicció: potser el món no "s'acabaria" --i algú se n'alegrara d'això en el primer moment-- però em tem que l'alternativa és fins i tot molt pitjor...
EliminaÉs com tot, bo per un cantó, dolent per l'altre.
ResponEliminaPotser si, Helena, però com novesflors tendisc a veure més els aspectes negatius... Si més no, d'entrada: fins que la --diguem-ho així-- des-història arribara fins a 1714 (o a 1707), n'hauriem de tornar a passar un grapat de ben grosses... Salut i moltes gràcies!
Eliminamoltes gràcies!
ResponEliminaCom sempre, gràcies a tu, Jesús!
EliminaTranquils...no s'ha acabat res, de moment tot segueix igual.
ResponEliminaM'abstinc d'opinar si això és bo o dolent, pero és el que és.
Ni s'ha acabat el món ni ens ha tocat la loteria --si més no a mi, encara que enguany m'ha caigut ben a prop--, així que toca seguir avant, Màrius: tractant que no seguisca igual sinó un poquet millor... Gràcies i bones festes!
Elimina