Tal vez yo protesté, yo protestaron,dije, tal vez, dijeron: tengo miedo,me voy, nos vamos, yo no soy de aquí,no nací condenado al ostracismo,pido disculpas a la concurrencia,vuelvo a buscar las plumas de mi traje,dejenme regresar a mi alegria,a la salvaje sombra, a los caballos,al negro olor de invierno de los bosques,grité, gritamos, y a pesar de todono se abrieron las puertasy me quedé, quedamosindecisossin vivir ni morir aniquiladospor la perversidad y el poderío,indignos ya, expulsadosde la pureza y de la agricultura.
Pablo Neruda
No és solament no tindre temps per dedicar-lo al blog, que també; és, sobretot, el malhumor permanent i la sensació que la major part d'aquest temps es dissipa fent voltes al mateix, pensant sobre el que ja està massa pensat, esmerçant forces no per avançar sinó per tractar de no retrocedir massa. S'imposa trencar aquest cercle viciós, eixir d'aquesta òrbita frustrant i estacionària, tornar a la negra olor d'hivern dels boscos. No perdem més temps, doncs: doneu a Wert --a tots els Werts-- per oportunament insultat, i anem per feina que el viatge és llarg. Alegre i combatiu, bon cap de setmana!
Jo tampoc he tingut en els últims dies l'assossec que permet atendre aquests plaers nostres blocaires, propis o aliens. Ara, de fet, he llegit les teues dues entrades seguides. I t'he de dir, com tanta gent seguidora et demostra amb paraules, que ens tens ací, a l'altra banda de la teua pantalla, però ací.
ResponEliminaEns enverinen, Pep, o això és el que pretenen, però les coses importants continuen depenent de nosaltres: "tornar a la negra olor d'hivern dels boscos", pot ser més bonic, i més gran?
L'altre dia jugava amb el meu nebot Ferran, de 4 anys, a lluitar amb espases. Ell sempre es deixava matar. Fins que va desaparèixer un moment i se'n va tornar amb un escut en forma de quadern de tapes dures. "Ara ja no em mates", em va dir. Protegeix-te, d'acord? La teua integritat com a persona val més que tot, vinguen d'on vinguen les espasades que reps.
Salut, amic!
Moltíssimes gràcies per les teues paraules, Maria Josep :) Tens tota la raó: són tòxics, i a poc a poc --perquè no tots són uns bocuts com Wert: la majoria actuen discretament i de forma persistent, quasi imperceptible-- se'ns va acumulant el seu verí en els teixits i en els ànims. I encara que moltes de les seues "espasades" no ens puguen ferir directament per més que ho intenten, si que ho fan --i s'acarnissen-- amb molts companys i companyes que s'enfronten des de fa molts mesos i amb una professionalitat admirable a la incertesa sobre el seu futur i el del seu treball. Pel moment --també en açò-- toca resistir; ja vindrà el temps d'avançar, no en tinc cap dubte.
EliminaM'agrada molt la imatge del quadern-escut de Ferran: la lletra --la cultura, l'educació, la llengua que ells menyspreen-- ha de ser, ara més que mai, la nostra defensa. I la seua ruïna.
Gràcies de nou, i una abraçada! (i, si no surt cap imprevist, dijous ens veiem a València)
Nosaltres amb ells, amb la seua ignorància, i amb la crisi com a excusa... Em declare d'aquestes que sovint es rendeixen, note com fem passes enrrere empentats per les corrents, però voldria pensar que romanen gràcies, per i per a les coses importants. Haurem de tornar a transmetre l'amor per la llengua pròpia des de casa i d'una manera quasi clandestina? ... No serà q els calendaris ens funcionen a l'inrevés?
ResponEliminaUna salutació i molts ànims.
Una abraçada
Crec que de tant en tant tots en rendim, Cinderella: hi ha dies que costa fins i tot mantindre un posat de derrota digna, planificar una retirada honrosa i esperar temps millors... Però també em fa l'efecte que és precisament aquesta sensació la que més els convé a ells, que potser no són tan ignorants com volen fer-nos creure. Encara ens queda una bona temporada de lluita diària --i també unes quantes derrotes, més o menys dignes--, però tractarem de mantindre els ànims i seguir fent esforços per tal que els calendaris acaben anant, més prompte que tard, en la direcció que els pertoca.
EliminaMoltes gràcies, una abraçada i endavant, malgrat tot ;)