Per tot el barri, en cada carrer i a cada cantó, esclataven els coets, les traques i les piules, mentre els gols se succeïen i la remuntada anava fent-se realitat. Jo seguia el partit a casa, impressionat per l'espectacular desplegament de joc, inquiet per la possibilitat --no hauria estat la primera volta-- de caure immerescudament eliminats en l'últim moment; però encoratjat, també, pel soroll incessant dels petards i tot l'enrenou festiu que m'arribava des del carrer... D'acord, era a València i estem en falles; i fins i tot és molt probable que, entre els improvisats pirotècnics de la falla del barri que em van amenitzar el partit (i les hores immediatament anteriors i posteriors al mateix), hi dominaren de forma aclaparadora els qui s'haurien estimat més que fóra el Milan qui passara l'eliminatòria. Però convindreu que hi ha nits, com la d'ahir, en què això no deixa de ser un detall sense importància: si ells són lliures de tirar els petards, jo ho sóc d'interpretar-los com millor em convinga...
 |
| Imatge de Ara.cat |
He, he, he... m'has fet riure, Alfred!
ResponEliminaBona interpretació, la teva, ben lliure, i tant que sí!!!
"Visca el Barça!", deien tots els petards... O a mi m'ho semblava ;) Moltes gràcies, Carme.
EliminaPer cert, ja hi ha papa...argentí, és clar, com que Déu ho és ;-)
ResponEliminaMolt bo, Màrius! Casualment, m'ha escrit un amic que viu a Buenos Aires, i em diu que allà ha hagut molt menys enrenou de l'esperable amb el nou Papa, la qual cosa és lògica amb un "D10S" argentí (segons ells, dos, si es compta a Maradona ;) Salut i moltes gràcies.
EliminaCrec que una actitud com la teva és saludable en la major part dels casos: si una cosa pot interpretar-se de dues maneres, escollim la que ens faci sentir millor.
ResponEliminaÉs una forma d'anar fent, Sergi, i com diuen aquells, "si non è vero, è ben trovato".
EliminaLa qüestió és no superar els límits d'alguna premsa, que a base d'interpretar 'lliurement' la realitat, poden arribar a titulars de l'estil de "Centenares de miles de personas reclamaron en la Plaza de San Pedro la unidad indisoluble de la nación española (y no sé qué de un Papa)" Gràcies, salut!
I que visca el Barça! Sempre, però aquest que juga amb el cor, i demostrant que tot és possible amb esforç i amb convenciment, més encara! I a qui li pique, que es rasque, no...? Mentrestant, que vagen cremant pólvora, els soques cansinos...
ResponEliminaVisca el Barça, Maria Josep! I a veure si hi ha sort, i aquesta nit els petards celebren també la classificació del Llevant --i que diguen els "xotos" el que vulguen. Salut i una abraçada!
Elimina