Costa miopia (relats conjunts)

«Costa abstracta» (Anònim, creat per Gallery Today)

I quantes diòptries dius que tens? Set i cinc! Això són moltes, no? A veure, deixa'm les teues ulleres que me les pose, vinga va, només un moment... Osti, tu, però si no m'hi veig gens, es veu tot borrós, hahaha, i vols dir que així és com veus tu les coses de normal? Que fort, no? Espera, espera, de seguida te les torne, hahaha, quin mareig, tu, vaja tela... Escolta, i no has pensat mai en operar-te? 

La meua proposta per als relats conjunts d'octubre, basada en fets vagament reals --sé que els amics i amigues miops que passeu per ací m'entendreu perfectament-- a partir d'una imatge que més que abstracta a mi em sembla desenfocada i que no ha estat gens fàcil de tractar, ni per ella mateixa ni pel lloc del qual prové. Si, ja sé que no té molt de trellat, però era açò o posar-me a divagar sobre l'art (o el que siga) de consum i marca blanca; artcendado, potser?.

PS: poden haver molts factors, no necessàriament físics, que provoquen una visió distorsionada de la realitat; en el cas de Mazon, per exemple, crec que la causa cal atribuir-la a la manca absoluta de vergonya i a una misèria moral sobradament acreditada. Però per més que s'enteste, instal·lat en el seu particular univers alternatiu, en negar el que per a qualsevol persona normal és una evidència irrefutable (la seua incompetència i la necessitat d'assumir les responsabilitats corresponents), seguirem recordant-li-ho cada cop que hi haja ocasió. Per justícia, per dignitat, i per les dues-centes vint-i-nou persones que no poden dir-li-ho a la cara. Ni oblit, ni perdó.