Fa anys vaig escampar, en els racons ombriencs del pati, un grapat de rizomes que havia agafat en un tarongerar de la Valldigna. I deu haver-los agradat el lloc, perquè cada any en broten --i en floreixen-- uns quants més que l'anterior. M'agrada la planta (les seues fulles cordades i brillants, i la característica inflorescència recoberta per una vistosa espata blanca i verda), que no desdiu gens d'altres parents forans de sòlida reputació jardinera. I m'agraden també els noms amb que, a causa de la seua aparença singular, és coneguda a les nostres terres: el primer que em ve al cap és cresolets, però també he sentit dir-li sovint apagallums o frarets, els quals trobe igualment escaients; a altres llocs se la coneix també com rapa, dragonera o cugot. La talla modesta i l'aspecte discret fan que no puguen competir, posem per cas, amb l'esplèndida i ostentosa floració de l'ametler; fins i tot, sense eixir del jardí, el contrast amb els narcisos --que comencen ara a florir-- o les violes els fa pràcticament invisibles a ulls poc avesats. Però ja siga pels costers pedregosos de les nostres serres, o pels racons ombriencs de patis i jardins, les sòbries congregacions de frarets mereixen, almenys tant com ametlers, narcisos o violes, el qualificatiu de flors de l'hivern.
A mi també m'agraden molt els cresolets. Formen part del meu paisatge emotiu d'horts i bancals. El que no havia pensat mai és que me'ls podria portar fins al pati també. Ho intentaré. Gràcies per regalar-nos aquests petits detalls tan bonics. Una abraçada amiga.
ResponEliminaEn el pati van molt bé, Maria Josep; jo els tinc escampats pels llocs ombrejats i van fent el seu camí quasi sense que els fem cas. Segur que t'aniran molt bé (per cert, acostumat a veure'ls ací en pradells i per les muntanyes, quan vaig veure'ls la primera volta en els tarongerars de la teua comarca em va cridar molt l'atenció... ;) Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaDoncs jo no coneixia fins ara mateix aquests cresolets o frarets, que bé tenir tants noms i tan bonics!!! I quines fulles més guapes també!
ResponEliminaSí que tinc violes al jardí i miro de no perdre-me-les cap any encara que s'amaguin una mica...
Al País Valencià són freqüents en zones no massa altes, fins i tot en hortes i conreus, i almenys mentre tenen les fulles a la vista --les perden a la primavera i tornen a brotar a finals de l'estiu-- trobe que són unes plantes simpàtiques: molts parents de la seua família (com les colocàsies o les monsteres) són cultivades habitualment com a ornamentals.
EliminaEnguany les violes del pati han florit amb gana, i això que a penes ha plogut... Sense dubte, una de les meues flors preferides.
quina sort tenir jardí! unes flors ben maques que la veritat desconeixia....
ResponEliminaFóra més propi dir-li "pati", Elfree, però mira, vam començar a dir-li "jardí" i se li ha quedat... En tot cas, tens raó: és una sort poder tindre'l.
EliminaMalgrat tot el que s'ha avançat els últims anys, l'ús de plantes autòctones com a ornamentals --no solament per a jardí; també en cossiol hi ha moltes que donen bons resultats-- té encara molt de camí per fer. Salut i moltes gràcies!
Perquè a la primavera no té mèrit florir, en aquella estació tot deu té flor, el repte es fer flor al hivern, aquí es on es demostra quines plantes tenen collons, o pistils o el que tinguin xD
ResponEliminaTècnicament, si és per collons, caldria dir que "tenen els estams ben posats", però això dels pistils queda políticament correcte i tampoc em sembla malament.
EliminaRealment, i en molts casos, les plantes que floreixen a l'hivern el que fan es fugir de la competència de les altres pels pol·linitzadors: hi ha menys a l'abast i això és un risc, però són menys a repartir. Més o menys, com anar a la discoteca abans que s'ompliga, que saps que la gent guapa encara tardarà en anar i no saps molt bé que et trobaràs a eixes hores, però elles tenen també menys on escollir ;)
Totes les plantes que floreixen a l'hivern resulten molt més vistoses que les que ho fan a la primavera, amb tantes com n'hi ha no donem coll a mirar-les. Ara mateix jo també tinc els violers de molts colors florits.
ResponEliminaHauria de veure quins terrenys resisteixen i quin clima per trasplantar-ne.
Una abraçada,
Molt sovint és com tu dius, Mercè; i a més, com li deia a pons, hi ha vegades que té un sentit adaptatiu, en haver d'atreure als insectes en un moment en que encara estan poc actius. En tot cas, i a banda de qüestions evolutives, les flors d'hivern anticipen un poc la primavera i tenen, potser per això, un encant especial.
EliminaEls frarets són molt resistents --a Benicadell són bastant freqüents-- i no crec que donen molts problemes ni amb la terra ni amb el clima; els que tinc en casa van a la seua, però en lloc ombrejat i regant-los de tant en tant... Ara, cal tindre en compte que perden les fulles a la primavera i l'estiu. Una abraçada i moltes gràcies!