Contractures emocionals

La contractura emocional consisteix en la contracció persistent i involuntària d’un sentiment. Pot ser causa o conseqüència del desànim.


La contractura emocional com a causa del desànim: en aquests casos, la contractura apareix essencialment quan s’exigeix al sentiment un treball superior al què pot realitzar, ja siga intens i puntual --per exemple, un esforç excessiu-- o mantingut i menys intens --per exemple, mantindre massa estona una postura emocionalment forçada--. D’altra banda, algunes anomalies de la personalitat o desequilibris de l’autoestima afavoreixen que alguns sentiments estiguen treballant de forma constant més del necessari, la qual cosa els predisposa a contracturar-se.

El mateix ocorre quan a un sentiment li falta potència emocional i se li exigeix que realitze esforços que excedeixen la seua capacitat. Per exemple, alguns estudis han establert que en persones que acostumen a viure en el desassossec, alguns sentiments poden atrofiar-se fins un 80% respecte als que mostren aquelles altres què mantenen un ànim positiu i equilibrat. Aquesta atrofia parcial facilita un repartiment assimètric dels esforços, la sobrecàrrega sentimental i l’aparició de nous episodis dolorosos. En aquest tipus de situacions, és fonamental fer l’exercici emocional adequat per a cada cas específic, a fi de contrarrestrar aquesta tendència i evitar la repetició de les crisis. Si aquesta situació es manté un període prolongat o es repeteix amb freqüència, el sentiment es contractura cada vegada amb major facilitat i la seua recuperació és més difícil.

La contractura emocional com a conseqüència del desànim: amb independència de quin siga el seu motiu, el mateix desànim pot causar la contractura emocional per un mecanisme reflex. En aquests casos, la contractura emocional no és la causa primaria del desànim, però sí un factor afegit que pot agreujar-lo i, a més, pot empitjorar algunes de les seues causes.

Evidentment, els paràgrafs anteriors no són més que un senzill i ingenu exercici d'analogia. He estret el text original d'una web sobre el mal d'esquena, i la veritat és que no ha calgut modificar-lo molt per convertir-lo en aquesta espúria exposició. Però és què darrerament, i a banda d'estar envoltat pel que sembla ser una epidèmia de mals de coll i de llom, em fa l'efecte també que abunda un cert engarrotament sentimental que, sincerament, no sé molt bé a què atribuir.

Jo mateix, sense anar més lluny, em note algun sentiment un poc tens, com si tinguera un tiró o alguna microruptura mal curada. Potser tot es redueix a un simple refredament --emocional-- propi de l'estació, o serà que la sobrecàrrega, a aquestes alçades de l'any, comença ja a notar-se, encara que afecte més a uns que a altres. En tot cas, convé vigilar, perquè de la sobrecàrrega es passa fàcilment a la contractura, i d'ella a un desànim que, després, pot costar molt de curar sense visitar l'especialista.

I a més, i sense arribar a aquests extrems, cal tindre en compte que ja està ací l'estiu, i convé que el to emocional general estiga preparat per als previsibles esforços extraordinaris als què, en aquesta època de l'any, solem sotmetre'l. Pressumiblement, sentiments que al llarg dels últims mesos haviem mantingut ocults, apareixeran ara a la vista de tothom, i a ningú ens agrada que ens els vegen, els sentiments, bossuts, arrugats, blanquinosos, envellits. Així és que ja sabeu: exercici, senyores i cavallers. Emocional, per suposat. I jo el primer.