Annex: kulsi yeggan...

...ala taben'emmet d waman. Que vol dir que "tot (el que existeix) dorm, excepte la rancúnia i l'aigua"... Les quatre ratlles maldestres que vaig escriure l'altre dia sobre els imazighen m'han dut, aquests darrers dies, a rebuscar en la meua descurada biblioteca alguns dels llibres que en parlen. He retrobat, entre ells, el magnific llibre de Miquel Barceló, Helena Kirchner i Carmen Navarro "El agua que no duerme. Fundamentos de arqueología hidràulica andalusí", que deu el seu nom al proverbi berber que encapçala aquesta entrada, i que he tornat a rellegir amb el mateix interés que la primera vegada. També he rescatat alguns artícles del mateix Barceló --els interessants "Loquella barbarica" publicats a Faventia, o "Els Ayt-Iraten i els altres: inmigració i assentaments berbers a Sharq al-Andalus"--, i he repassat de nou a Glick en "Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España Medieval".

No és poc, tot plegat, el que s'ha escrit sobre els berbers a València, però sempre des de la perspectiva històrica i per referència a l'Edat Mitjana; podeu fer una ullada, per exemple, a Harca, on s'amplia informació amb les bases adequades i s'hi indiquen algunes referències més. Una situació que contrasta amb el que podeu trobar si poseu a un buscador "amazigh" (o amazic) i Catalunya: entre les primeres referències, hi trobareu la recentment creada Casa Amaziga de Catalunya, una entitat que neix "amb la voluntat de ser el referent del Poble Amazic a Catalunya i punt de trobada entre la ciutadania amaziga i catalana". També trobareu l'Observatori Català de la Llengua Amazigha, un organisme "que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues, creat el 7 de novembre de 2007 per mitjà d’un conveni marc de col·laboració entre Linguamón - Casa de les Llengües, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Cadis", i que publica, entre d'altres, un interessant butlletí.

A la web de l'esmentada Casa Amaziga --que té el suport, entre d'altres, del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat-- podeu trobar el següent: "A Catalunya, es calcula que el 80% de la població d’origen magrebí es considera d’origen amazic. Aquest fet, situa a la llengua amaziga com la tercera llengua més parlada en el nostre territori, després del català i del castellà." A València, l'Observatori Valencià d'Immigració --depenent de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, com comprovareu ràpidament-- disposa d'uns interessants documents, denominats "Miradas sobre la inmigración" i coeditats en col·laboració amb la Fundación CeiMigra. He fet una ullada ràpida als dedicats al Marroc i Algèria (el 2005, 45.000 i 16.000 empadronats al País Valencià, respectivament) i no he sabut trobar cap referència que donara la idea de què, als Estats d'origen, hi ha cap realitat distinta de l'oficial o hegemònica. Malauradament, se'm va passar una presentació sobre “El poble Amazic al nord d’Àfrica i als Països Catalans. Situació i perspectives” que va fer-se el febrer passat a la Societat Coral El Micalet de València.

Tot el que existeix, dorm. A València, plàcidament.