divendres, 27 de gener del 2012
Alba gu bràth!
Tot i que darrerament la tinc un poc abandonada, m'agrada la música d'arrel tradicional, incloent-hi la dels països anomenats celtes. Per això, arran de les últimes notícies sobre els avanços d'Escòcia cap a la seua independència (i també d'haver llegit sobre el tema en el sempre recomanable blog d’Elfreelang), havia decidit triar alguna música d'aquella procedència per tal d'il·lustrar la ja acostumada entrada dels divendres. Després, però, les encorajadores manifestacions d’anit a tot el País –desenes de milers de persones que, per segona vegada en cinc dies, han omplit els carrers per fer sentir la seua veu contra el malbaratament, la indecència i el desgovern— m’han fet pensar en altres melodies que no haurien desentonat gens per tancar una setmana com a mínim estranya. Fins i tot, i tenint en compte que d’ací una estona estaré escoltant Clara Andrés a Alcoi, tampoc hauria estat malament aprofitar l’avinentesa per tornar a dur-la a aquestes planes. Finalment, però, m’he quedat amb la idea inicial, no sé molt bé per què; potser perquè la veu sempre evocadora de Karen Matheson m’ha semblat la més escaient per als meus pròposits de cap de setmana: recuperar forces, somniar aurores boreals i, si tot va com s’espera, anar a la muntanya a veure de trobar una neu que --com la llibertat, com tantes altres coses— es fa de vegades d’esperar, però que ha d’arribar més tard o més d’hora. Bon cap de setmana!
Etiquetes de comentaris:
Clara Andrés,
Escòcia,
independència,
Karen Matheson,
música
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ai síiii que vinga ja la neu, per favor!!!!
ResponEliminaExisteix un grup de rock cèltic a Catalunya Nord, s'anomena AOC (Apel·lació d'Origen Celta), prou simpàtic a veure i a escoltar: http://www.musics-rossello.com/aoc.htm
ResponEliminaJa veus, Skaði: la deesa de l'hivern ens té abandonats i sembla que, com a molt, una enfarinadeta als cims. A vore si el cap de setmana que ve, que pel que va veient-se també podria ser. Però si no canvia molt la cosa, em sembla que enguany, com no anem a buscar-la, poca en vorem...
ResponEliminaMoltes gràcies, olivier! no coneixia AOC (ni tampoc la web del Col·lectiu Joan Pau Giné, molt interessant). M'ha agradat la música potent que fan: la bombarda els dóna un aire --com diu la mateixa pàgina-- a Obrint Pas, però també m'han recordat grups com els mateixos Dropkick Murphys.
ResponEliminaFa uns anys hi havia també un grup de rock celta a les comarques de Castelló: se'n deien --o se'n diuen, però fa temps que no en tinc notícies-- Tom Bombadil, i la seua cançó "Monlleó River" va sonar bastant. Salut i gràcies de nou!
Content que t'ha agradat :)
ResponElimina