Ha estat una Pasqua, la d'enguany, particularment viatgera. Abellia molt eixir després d'uns mesos una mica desficiosos, i en aquesta ocasió les circumstàncies (i poder disposar d'uns dies lliures a la faena) ho han posat senzill. Primer, per caminar --i quasi fer cim; ja vos contaré-- per l'imponent massís del M'Goun, un sector de l'Alt Atles en el què encara no hi havia estat i que una volta més ens ha oferit, per paisatge i companyia, una experiència memorable. I després, per (re)conèixer, molts anys després, l'extraordinari patrimoni de Còrdova: la primera volta que vaig estar a la Mesquita, sent un xiquet, em va impressionar profundament, i ha tornat a fer-ho de nou aquesta volta en la què, a més a més, hem tingut ocasió de visitar altres punts d'interès que encara tenia pendents. Descansar, la veritat, no he descansat molt, i el tancament del treball sobre l'Aitana s'allargarà una mica més; però puc assegurar que ha pagat sobradament la pena: aprendre, viure, ja sabeu. I conèixer coses, i més coses...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M'Goun. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M'Goun. Mostrar tots els missatges
dilluns, 13 d’abril del 2026
Conèixer coses
Etiquetes de comentaris:
Al-Àndalus,
amazigh,
Andalusia,
Atles,
Còrdova,
història,
M'Goun,
Marroc,
muntanyes,
paisatges,
patrimoni
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
