Ha estat una Pasqua, la d'enguany, particularment viatgera. Abellia molt eixir després d'uns mesos una mica desficiosos, i en aquesta ocasió les circumstàncies (i poder disposar d'uns dies lliures a la faena) ho han posat senzill. Primer, per caminar --i quasi fer cim; ja vos contaré-- per l'imponent massís del M'Goun, un sector de l'Alt Atles en el què encara no hi havia estat i que una volta més ens ha oferit, per paisatge i companyia, una experiència memorable. I després, per (re)conèixer, molts anys després, l'extraordinari patrimoni de Còrdova: la primera volta que vaig estar a la Mesquita, sent un xiquet, em va impressionar profundament, i ha tornat a fer-ho de nou aquesta volta en la què, a més a més, hem tingut ocasió de visitar altres punts d'interès que encara tenia pendents. Descansar, la veritat, no he descansat molt, i el tancament del treball sobre l'Aitana s'allargarà una mica més; però puc assegurar que ha pagat sobradament la pena: aprendre, viure, ja sabeu. I conèixer coses, i més coses...
