És una paraula que no he sabut trobar en els diccionaris, però que es manté ben viva al meu poble i que ve a significar --ho diu el mestre Eugeni Reig-- "satisfet, content i orgullós alhora". A la qual cosa caldria afegir, també, sorprés i, sobretot, molt agraït: als organitzadors dels premis c@ts, i als amics i amigues que heu pensat en aquest blog. Felicitacions a tots els blogs nominats --com diu Jp, només veure's al seu costat ja és premi suficient-- i moltes gràcies, de veres!
Seguisc, ara com ara, lliurat a les (des)ocupacions pròpies d'un principi de vacances, a saber: recuperar son endarrerida, caminar per les serres properes, voltar per les festes de la contornada --ara mateix, Cocentaina-- i, en general, no fer-ne ni un brot i mirar com menys pantalles millor. Però no m'he pogut resistir a trencar aquesta pausa blogaire perquè, ho reconec, m'he posat molt content i volia deixar-ho dit. Bon estiu, de nou, i que la calor vos siga passadora.
L'enhorabona, Alfred!! M'agrada molt aquesta paraula, no l'havia sentida mai i sona molt bé. És exactament com em sento jo, te la compro.
ResponEliminaMoltes felicitats!
ResponEliminaJo tampoc no l'havia sentida mai. Tant de bo les coses comencen a canviar aviat, per a que puguem fer-la servir sovint.
Xè, jo també estic desvanit si tu estàs desvanit ! (així ho diguem per ací)
ResponEliminaMoltes felicitats!!
ResponEliminaAquest niuet (mai sé com es diuen)em dóna vida!
Que segueixin les vacances i uns bessets!
pots estar tot el devanit que vulgues! bon estiu i enhorabona!
ResponEliminaDevanit que m'he quedat jo en trobar el teu blog en les actualitzacions del blogger, ni que sigui per mostrar aquesta felicitat per una nominació.... totalment merescuda! I tant!
ResponEliminaEnhorabona Alfred!
ResponEliminaJo també havia escoltat desvanit /da que és una paraula molt típica de la Safor.
Et dono l'enhorabona, has guanyat estar entre els nominats per mèrits propis, el suport que has rebut així ho diu. Que tinguis sort a la votació final, però com dieu molts, que la gent es recordi de nosaltres a l'hora de proposar ja és tot un premi.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots i a totes! La veritat és que encara no m'ho acabe de creure, realment --i no ho dic per dir-- el fet d'estar nominat és tot un premi. I també he de dir que, a banda de devanit -teniu raó, ara que hi pense si que he sentit dir "desvanit" alguna volta-- em sent un poc culpable perquè, entre unes coses i altres, no li vaig prestar als premis tota l'atenció que volia... Ara, amb les votacions no em descuidaré. Salut i una abraçada!
ResponElimina