És
ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una
història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
Si
les obligacions familiars no ho impedeixen, farem per estar dissabte
a València, tot i que no puc dir que el lema de la manifestació
d'enguany m'emocione especialment. Supose que l'elecció tindrà les seues raons, però a poca justícia podem aspirar –ni en el finançament, ni
en moltes altres coses-- mentre els lladres que van entrar per
Almansa seguisquen decidint per nosaltres: “amb rabosera elegància ens heu
forçat a oblidar / que si sentim buit el ventre és per manca de
menjar”.
I per cert, encara que siga dit de passada: el corn marí, símbol de la resistència dels maulets que il·lustra --sobre el fons de la senyera d'Alcoi-- aquestes ratlles, és hui dia una espècie amenaçada a la Mediterrània, la recol·lecció d'exemplars vius de la qual ha d'evitar-se. Visca la terra, hui més que mai; però visca, també, la mar.
I per cert, encara que siga dit de passada: el corn marí, símbol de la resistència dels maulets que il·lustra --sobre el fons de la senyera d'Alcoi-- aquestes ratlles, és hui dia una espècie amenaçada a la Mediterrània, la recol·lecció d'exemplars vius de la qual ha d'evitar-se. Visca la terra, hui més que mai; però visca, també, la mar.
Bona Diada Nacional. Un dia per a recordar allò que sempre ens han intentat fer oblidar.
ResponEliminaBOna i reivindicativa diada!
ResponEliminaTampoc a mi em torna massa boig el lema, no...
ResponEliminaBona diada, Pep.
Tenint els lladres dins de casa, poc faríem amb un millor finançament, però haurien d'inventar-se una altra excusa.
ResponEliminaTres-cents sis anys, i malgrat tots els seus esforços ací ens pariren i ací estem. I tard o d'hora acabarem amb els lladres: els que ens furten des de fora, i els que ho fan des de dins. Salut i endavant!
ResponEliminaPer raons que ara no ve al cas d’explicar feia molt temps que no llegia els teus apunts d’aquest bloc, ara que ho he tornat a fer et felicito per aquests esplèndids escrits i m’alegro que no t’hagis cansat ni desanimat de fer-ho. Procuraré posar-me al dia dels teus apunts.
ResponEliminaJo que soc de terra d’antiga frontera, de més amunt de l’Ebre i de prop, de sota, del Llobregat, m’alegra i m’emociona veure que encara sou molts els valencians que no heu oblidat de ser qui sou, que no heu oblidat la vostra, i també la meva, història i que seguiu defensant el país, la terra i la mar.
Enhorabona i endavant!
Moltes gràcies, Francesc! Ja saps que sempre eres benvingut a aquesta casa que és la teua.
EliminaNo et negaré que hi ha vegades --moltes, de fet-- que la situació al País Valencià resulta terriblement frustrant; però també és cert que, tot i els esforços que hi dediquen i els mitjans que inverteixen, hi ha encara molts valencians i valencianes (cada dia més) conscients de ser-ho i disposats a defensar aquesta terra, la seua llengua i la seua cultura per damunt dels botiflers i els renegats, i això ha de ser un motiu d'orgull. No serà fàcil, però tampoc li ho posarem fàcil a qui ens voldria definitivament vençuts i sense memòria. Salut i una abraçada des del sud!