"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 26 d’abril del 2013

L'art de la pintura




Tot i el seu tarannà llicenciós i faldiller, sempre es va oposar a que cap de les seues models --moltes de les quals van ser també les seues amants-- posara nua per als seus quadres. "És molt més excitant suggerir que mostrar", solia dir. "Trobe molt menys provocador un cos femení completament nu, que aquell que només s'insinua i les formes del qual he de fer l'esforç d'imaginar". Una anàlisi detinguda de la seua obra permet aventurar que, a més d'un domini excepcional de la tècnica, el mestre devia tindre una imaginació realment prodigiosa.

(per a la proposta d'abril de Relats conjunts)





El 25 d'abril té, a l'altre costat de la península, un sentit diferent. I encara que siga amb un dia de retard, mai no està de més recordar que, tot i que de vegades es faça esperar, l'hora del poble sempre acaba arribant. Bon cap de setmana! 







25 comentaris:

  1. segur que la tenia, com tu a l'hora d'escriure narracions. :)

    M'encanta la foto de capçalera que has posat, amb l'ocell ran d'aigua i el reflex de l'ocell... ho veig com emocionant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixar volar la imaginació sempre va bé, Carme. I si no, que li ho diguen al mestre ;)

      És una d'aquelles fotos que llances per provar... De fet, la intenció era captar l'ocell amb més detall, però volava massa ràpid. Per sort, el que s'ha perdut per un costat, s'ha guanyat per l'altre: Jonathan Livingston Baldriga arribant a la seua illa... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. És com imaginar-se les natges veient els turmells ;) Molt bo.

    I la foto de capçalera és bonica de debò!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que hi ha qui ho fa, cantireta. Posats a imaginar...

      Moltíssimes gràcies!

      Elimina
  3. M'ha agradat molt el teu relat!
    la revolució dels clavells? com passa el temps! gràcies per recordar-ho ens cal recordar que el poble pot fer caure governs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree!

      Si que passa, si... Va cap als quaranta (ho he hagut de mirar ;). I amb això de la coincidència amb la nostra diada, quasi tots els anys se'm passa; però va bé recordar-ho, sobretot en aquesta situació. Salut i endavant!

      Elimina
  4. Un pintor amb imaginació, potser ara la seva obra serà vista amb uns altres ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Rafel, el tenien per extremadament purità, i resulta que era al contrari... Les aparences, que sempre enganyen. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. no se quin temps devien posar aquestes models, però supòs que la imaginació devia volar o es devia ficar entre les vestidures...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la vista de la minuciositat dels detalls, cada quadre li devia dur una bona temporada. Així que devia tindre temps per a imaginar fins i tot allò inimaginable...

      Elimina
  6. Xapó, Guàlaç (o, com dirien els russos, Chapeau, Wallace!)


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, qui diu Guàlaç, diu EL FRED..., que dirien els britànics de Libèria... ;)


      d.

      Elimina
    2. Moltíssimes gràcies, deomises! (o, com dirien els feroesos del sud, ågraït ä muntö) Salut i benvingut!

      Elimina
  7. Aquest pintor es devia fer unes palles mentals impressionants ;) M'ha agradat molt! I la foto de portada és tan natural com espectacular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tot per amor a l'art, Sílvia ;) Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  8. Un artista amb totes les lletres, sobretot imaginant que s'amagava sota les robes de les models...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un hiperrealisme tan accentuat havia d'amagar alguna cosa, Xexu... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  9. sovint quan obrim el regal no ens agrada tant que quan és embolicat.....així el poder de la seva imaginació pot posar les mides al seu gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Joan. Hi haguera el que hi haguera realment sota la roba, per a ell sempre era extraordinari... Si més no, mentre hi haguera roba pel mig.

      Elimina
  10. Aiii... el poder de la seducció tan unit amb la imaginació!!

    Molt ben vist!

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, lluna: encara que de vegades se'ns oblide, jo també crec que imaginació i seducció són companyes inseparables... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  11. Total, un autèntic artista i sobretot... visionari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Literalment, porquet. Probablement, no sempre allò que imaginava corresponia amb la realitat; però, que se sàpiga, no ha quedat constància de tal cas... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  12. Respostes
    1. Moltes gràcies, Salva. I moltes gràcies també per comentar. Salut!

      Elimina