Al remat --ja ho he dit, també, altres vegades-- només es tracta de tindre la il·lusió del reinici, de què d'alguna forma tanquem una etapa i en comencem una altra que desitgem millor però que, almenys, i en el pitjor dels casos, serà diferent. Per la meua banda, i de la Línia estant, deixe arrere uns mesos de silenci forçat per tràfecs i enfeinaments, i per bé que tot fa pensar que uns i altres seguiran encara l'any que comença --els canvis, ja sabeu, han de guanyar-se a pols-- deixe escrit el meu propòsit de tornar a treure el cap, en la mesura que les circumstàncies ho permeten, per aquesta finestra per la què tantes coses he albirat. I, ja de pas, aprofite també per desitjar-vos que tingueu un 2016 que valga la pena recordar. Salut i bon any!
Mai no et rendeixis.
Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.
Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.
Joan Vinyoli