Al remat --ja ho he dit, també, altres vegades-- només es tracta de tindre la il·lusió del reinici, de què d'alguna forma tanquem una etapa i en comencem una altra que desitgem millor però que, almenys, i en el pitjor dels casos, serà diferent. Per la meua banda, i de la Línia estant, deixe arrere uns mesos de silenci forçat per tràfecs i enfeinaments, i per bé que tot fa pensar que uns i altres seguiran encara l'any que comença --els canvis, ja sabeu, han de guanyar-se a pols-- deixe escrit el meu propòsit de tornar a treure el cap, en la mesura que les circumstàncies ho permeten, per aquesta finestra per la què tantes coses he albirat. I, ja de pas, aprofite també per desitjar-vos que tingueu un 2016 que valga la pena recordar. Salut i bon any!
Mai no et rendeixis.
Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.
Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.
Joan Vinyoli
Bon reset, Alfred!
ResponEliminaMoltes gràcies, Allau, i bona sortida i entrada d'any també per tu!
EliminaNo puc dir que 2015 m'haja tractat malament, però el "reset" no m'anirà gens malament: si el que s'acaba ha estat any de sembrar, tan de bo que el que comença siga de començar a recollir... Salut i moltes gràcies!
M'agrada aquest, mai no et rendeixis que ens regales.
ResponEliminaNo ens rendirem!!! Tu tampoc, espero...
Molt bon any, ple de moments feliços
No ens rendirem, Carme. I ara menys que mai, que tenim la mar llisa tan a prop...
EliminaMolt bon any també per tu i els teus, i una forta abraçada des del sud (he de dir-ho: vos he trobat a faltar... ;) Salut!
Bon Any, Alfred. I que els tràfecs i enfeinaments et deixen una miqueta de temps pel blog. Salut.
ResponEliminaMoltes gràcies i igualment, company! La veritat és que, quant a tràfecs i enfeinaments, han estat uns mesos complicats; però vull creure que ha estat sobretot per allò de que començar sempre és complicat, a banda d'altres conjuntures que espere que vagen millorant i que no tenen perquè repetir-se l'any que ve. Almenys, tractaré que no ho pague el blog... Salut i una abraçada!
Eliminabon any 2016!
ResponEliminaIgualment, Francesc! Salut, bon 2016 i endavant!
EliminaBon Any 2016. Salut
ResponEliminaMercè, moltes gràcies! Tenim encara pendent aquella visita: no ho he oblidat, però ha estat impossible fer buit aquestes últimes setmanes en què no ha estat només el blog el que he hagut de descuidar... Segur que el 2016 ens durà, també, un poc més de temps per a les coses importants. Una abraçada i molt bon any també per tu i els teus!
EliminaNo és el primer cop que et veig fer-te aquest propòsit... a veure si picant-te una mica amb això realment et deixes veure més per aquí. Tant de bo. Que tinguis un plàcid i feliç 2016!
ResponEliminaEm done per picat, XeXu ;) La veritat és que esperava que els últims mesos de l'any foren entretinguts, però la realitat ha desbordat totes les meues expectatives. Espere que a partir d'ara, amb moltes urgències ben encarrilades --els pressupostos aprovats, les primeres reformes publicades al diari oficial, i unes quantes més en marxa-- puga reservar algunes neurones per al blog propi i per els blogs amics; com li deia a la Carme, se us ha trobat molt a faltar... Salut i que tingues un 2016 magnífic!
Eliminamolt bon any amb salut, força i alegria !!!
ResponEliminaQue no ens en falten cap de les tres, Elfree. Molt bon any també per tu!
EliminaQue tinguis un molt bon any :)
ResponEliminaIgualment, Clidice! Molt bon any també per tu i els teus.
EliminaNo ens rendirem Alfred,
ResponEliminaBon any 2016
No ho farem, xavier. Força, endavant, i a per un gran 2016!
EliminaAmic: un honest propòsit, el teu, que voldria compartir a la recíproca: "un 2016 que valga la pena recordar".
ResponEliminaJo tampoc no tinc queixa del que hem deixat enrere, però entenc i compartisc al cent per cent el teu lament, i el teu propòsit. Temps; que l'any 2016 ens done temps, i ocasions per poder gaudir de tot allò que ens importa.
Gràcies pel poema vinyolià, tan gràfic, tan plàcid i alhora tan transcendent en la incitació. Segur que en més d'un moment recordaré aquests versos i miraré cap al penell que ens ha de fer creure en l'últim crit del gall dels boscos. Uf!, quina precisió en la bellesa del detall!
També és just i necessari agrair-te la teua feina i el teu esforç dels últims mesos, dels quals ens beneficiem tothom. Celebre el teu propòsit de no oblidar el blog, ni els / les qui ens alimentem l'esperit per ací.
Salut, i moltes energies, i molts ànims!
Farem que siga un gran any, Maria Josep; si més no, per la part que depèn només de nosaltres, que no és poca...
EliminaSembla que, passades les primeres setmanes de l'any, la situació va --no se molt bé com dir-ho--"normalitzant-se"... Almenys, i pel moment, em resulta menys difícil trobar un poc més de temps per pensar en el blog, i també en alguna que altra cosa que havia hagut de deixar temporalment abandonada. M'has de permetre, en tot cas, que faça també meu el teu desig: temps, i ocasions, per dedicar-los al que realment ens importa...
M'agrada molt, Vinyoli: hi ha alguns versos d'ell que m'acompanyen des de fa temps, i que em retornen amb freqüència... "...i la foscor s'il·luminà de sobte, perquè érem dos a contradir la nit"
I, com sempre, una gran abraçada i tot l'agraïment per saber que estàs ahí. Salut i endavant, amiga!