Passeig sota la pluja pel cor de Mariola entre masos, bancals, carrasques i pins. Amb les tempestes de les últimes setmanes la serra, preciosa com sempre, enganya un poc per la verdor, la broma i els bolets que comencen visiblement a moure; però després de tants mesos eixuts és fàcil de veure --no brolla la font, sense anar més lluny-- que ha de ploure més, molt mes. I ara que ha arribat finalment la tardor pot ser, podria ser, un bon moment per fer-ho. Boníssim, de fet.
A veure si la pluja t'escolta i la tardor li fa venir ganes de venir una mica més sovint... que tinguem sort amb la tardor.
ResponEliminaPreciosos els teus paisatges.
Ja ens aniria bé, Carme, i falta fa... La pluja que ens ha caigut aquestes últimes setmanes ha fet sense dubte paper i sempre és benvinguda, però no arriba ni de lluny a apanyar una situació que ja dura massa; confiem doncs en la tardor, i en que ens vulga dur per fi la pluja: amb només quatre gotes, i com canvien tots els paisatges, que sembla que somriguen... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaQuan és temps de bolets, sempre penso amb tu. ;-)
ResponEliminaBeneïda la pluja que ens porta verdor.
Aferradetes, Pep.
Ja fa dies que estic en punxes, Paula; com tots els anys, si fa no fa ;) Almenys en els rotgles on ha fet aquest estiu algun arruixonet sembla que volen començar a moure, i aquest cap de setmana s'ha vist algun esclata-sang. Jo encara no he tingut sort, però espere poder-ho apanyar prompte... si el ponent no ens fa cap mala passada. Moltes gràcies i una abraçada! (i que la pluja ens siga amiga, i si pot ser que no calga esperar molt)
EliminaPluja, un poc de boira, verdor esclatant, bolets eixint... va ser un glop de tardor que esperem que no es quede només en això. Estem molt lluny encara d'acabar amb la sequera, malgrat la sensació que ja ha plogut suficient, i la mostra és com molt bé dius, que les fonts continuen seques o rajant molt poquet. A veure si la tardor recupera la seua cara més humida i tornem a la normalitat, si és que aquest terme el podem aplicar al nostre clima, en el que l'anormalitat sol ser el més normal, i que un any extraordinàriament sec pot esdevenir en plujós només amb que caiga un aiguat dels nostres durant tres o quatre dies.
ResponEliminaA veure si enguany podem tornar a omplir la cistella!
Va ser agradable caminar una estona per Mariola un poc a la gal·lesa i com si fora una tardor com les d'abans, però tens tota la raó: molta aigua ens faria falta encara per tornar a l'entremaliada i desconcertant normalitat del nostre clima (o almenys, i com a mínim, per tornar a veure brollar les fonts). Mantindrem doncs l'esperança, i si ha de caure l'aiguat que tanta falta ens fa, que siga millor ara que encara arribariem a temps per als esclata-sangs: si no és una cistella plena, que en siguen almenys dos o tres de mitges, però folgadetes ;) Salut i una abraçada!
Elimina