Com una pera en un tabac

I més devanit que un gínjol. I agraït d'Agres, i més pagat que seso... Així m'he sentit --i més encara-- quan he vist que l'honorabilíssim jurat dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals ha tingut a bé incloure aquesta Línia de Wallace entre els tres finalistes de la categoria mediambiental... Un vertader honor i un privilegi, i no faig broma: m'ha fet moltíssima il·lusió, de veres. Arribar fins ací és, per a mi, un autèntic premi, i no puc per més que donar-los les gràcies, als membres del jurat, com també a totes les persones que van votar aquest blog per a que poguera aplegar a aquesta fase. Gràcies també als companys de El Penjoll, que tenen la culpa de tot i es mereixen tot el que els passe i potser més. I felicitacions als blogs finalistes en totes les categories. Tots i totes teniu un plis plai (de Pastor) pagat quan vingueu a Alcoi.

La mala notícia (per a mi): el dissabte 19 estaré per terres d'Eivissa, i em resultarà per tant impossible gaudir en directe del magne esdeveniment que han organitzat el mateix Penjoll i La Garrofera... Em sap molt greu faltar, perquè la veritat és que abelleix i, amb el programa previst, la cosa promet, i molt. I em sap mal també no poder saludar a amics i coneguts als que fa molt de temps que no veig, i desvirtualitzar-ne a d'altres als què seguisc quotidianament en els seus blogs. Si vosaltres podeu, no us ho perdeu: a les sis de la vesprada, a la Casa de Cultura de l'Alcúdia de Crespins. Jo, de l'illa estant --que tampoc està gens malament, cada cosa com siga-- pensaré en vosaltres. Perquè no estaré present en cos, però de ben cert que ho estaré en ànima (de cànter) i esperit (de vi).


*Al meu poble, 'estar com una pera en un tabac' vol dir trobar-se molt a gust. De res.