Land stewardship

 

Imatge de la web de The National Trust


Fa pràcticament un any --els britànics són, per a certes coses, gent extremadament previsora-- els amics de Friends of Avinença (FoA), de qui ja he parlat en alguna ocasió, ens van fer una proposta difícil de rebutjar. Com que ells, residents estrangers al País Valencià, estan coneixent projectes de conservació i custòdia del territori a les nostres comarques i són, a més, persones actives, compromeses i ben relacionades, s'oferien a organitzar i gestionar una visita al Regne Unit per a gent de les nostres entitats, per tal de conéixer sobre el terreny algunes de les experiències de custòdia --land stewardship, en diuen alli-- més rellevants i avançades del món. No cal dir que la proposta va prosperar i, com que un any passa molt ràpid, des de demà mateix i per uns quants dies deixaré el blog aparcat mentre recorrem, pel sud d'Anglaterra, alguns enclavaments i projectes de conservació que han esdevingut referent imprescindible per als què ens interessem per aquestes qüestions.

El programa que ens han preparat Paul i Pat Pruden, autèntica ànima dels FoA i guies d'aquest 'land stewardship trip', inclou visites a Stonehenge, el bosc de New Forest --que ens han dit que està especialment bonic en aquesta època de l'any--, els aiguamolls d'Slimbridge o les finques de Stourhead i Tyntesfield, gestionades pel National Trust (una de les entitats de custòdia del territori més importants del món, amb quatre milions de socis, i amb els tècnics de la qual mantindrem també una reunió). En tots els casos tindrem ocasió de parlar amb responsables i gestors dels diferents espais per tal de conéixer els problemes a què s'enfronten i les solucions que hi apliquen. Tot això, en bona companyia, amb la previsió d'aprendre tant com es puga, i de veure què podem traslladar, de tot allò, a la nostra realitat territorial, econòmica i social; com diu Murakami, "al món hi ha molts casos en què el que es demana no és precisament ser original". Ja vos contaré...




A banda d'una inevitable inquietud pel meu anglès patètic --que espere superar gràcies a la paciència i la bona voluntat de la gent que m'acompanya-- l'únic que em sap greu d'aquest viatge és perdre'm el 9 d'Octubre. Tan de bo que hi haja molta gent, a València, el diumenge a la vesprada; jo, per la meua banda, faré per explicar a tot britànic que s'hi preste que el 'secret conflict' espanyol abasta més del què es diu, i que al sud de la Sénia en som uns quants, també, que creiem que el País Valencià, diguen el que diguen, 'is not Spain'. Des d'ara, i per a llavors, bona Diada a tots i a totes!