Modus operandi (relats conjunts)

Berthold Woltze (1874), El cavaller irritant

Estem convençuts que ha agafat aquest tren; vigileu, sigueu prudents si la localitzeu i, sobretot, no vos deixeu enganyar pel seu aspecte fràgil i desvalgut, és l'esquer que fa servir per a atreure a les seues víctimes: pel que sabem, sol triar algun milhomes neci i petulant amb ínfules de seductor, convençut de que qui sembla ser una viuda jove, afligida i adinerada sucumbirà fàcilment als seus suposats encants. Quan el pobre insensat descobreix la veritat, ja és massa tard: fins ara hem recuperat quatre cadàvers amb aquest mateix perfil en diferents estacions d'aquesta mateixa línia. El que ens desconcerta, però, és per quina raó comet els seus assassinats. És evident que no ho fa pels diners, perquè totes les víctimes han aparegut amb tots els seus efectes personals; però sobretot, ens confon la nota manuscrita que ha deixat sobre els morts en tots els casos: "Ho sent, aquest tampoc no era Samuel Ratchett; potser a la pròxima..."



La meua proposta per als relats conjunts de maig, una volta més amb petit homenatge inclòs... El quadre, per cert, m'encanta.