És curiós, però només arribar m'adone que l'accent sinever se'm resisteix. La cosa va millorant en avesar un poc l'oïda, ubicar com cal les neutres i saber què volen dir amb
lo muc i la
mucada. Xeremies, flabiols i tamborins --hi ha
festa per la llengua-- mentre m'explica que, a Sineu, no es fa neutra l'e de
que, com altres voltes m'ha contat de l'erra
afrancesada dels
sollerics i l'
eu dels
pollencins, que no salen. I a tots dos llocs, que fan moros i cristians, i l'escut d'Alcúdia que, vist de passada des de la carretera, em va semblar el d'Alcoi... Un matís, un detall, una història que em mostra i em descobreix a cada poble. Un vi de Binissalem, un
pa amb oli o un
variat --gran troballa-- a Sa Pobla, un
tombet per dinar, l'arròs brut que encara em queda per tastar. Cerveses. I unes
herbes, o un rebentat de
Tres Caires, quan la conversa s'allarga, que sol ser sempre: el plaer de xerrar de tot i de res, d'aprendre, de seguir coneixent... Hi ha hagut també mar, muntanya i marjal, i sé que trobaré el moment de contar-ho; però de nou he tornat de Mallorca amb molt més, en el cap, del què cap en una imatge. O en mil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada