Els rius i les muntanyes, els boscos i la mar, els ocells, l'arròs, les garroferes i els oliverars... Llocs, noms, horitzons i paisatges són també #nosaltres: un poble lliure, una terra viva.
Seguint la proposta de Vilaweb per commemorar el cinquanté aniversari de la publicació de "Nosaltres els valencians".
Tots som #nosaltres La natura ens farà més lliures. Preciós.
ResponEliminaGràcies, porquet! La posició de Fuster davant l'ecologisme --i l'"excursionisme", de qui deia no haver en la "filosofia" que comportava-- era, com a mínim, escèptica, cosa que no li ha estalviat crítiques de molts dels meus companys; però em fa l'efecte que, d'haver tingut ocasió, ens hauria aclarit aquest escepticisme, potser en gran part provocatiu. En tot cas, jo no puc concebre com dues lluites diferents la del redreçament del País i la de la preservació --activa, sense simplificacions ni bucolismes-- del seu territori, amb tot el que això significa. Salut!
EliminaNosaltres també sóc jo, els conscienciats, els que lluiten i, sobretot, els que mai reconeixeran la vàlua de ser valencians, trauran a la llum la vigència de les pròpies arrels i les revindicaran en consequència. Aquest país té molts problemes, i una poqueta gent que es sustenta amb molta diginitat :)
ResponEliminaFeliç commemoració!
Gràcies, Cinderella. Probablement, en tots els països i en tots les èpoques deuen haver-se donat situacions similars, però ha d'arribar l'hora que la dignitat isca dels seus refugis i torne a assolir, de nou, a tota la societat. I llavors nosaltres tornarem a ser, per fi, nosaltres. Salut!
EliminaQueda clar que, sense l'obra de Fuster, el #nosaltres estaria un poc desdibuixat. La lucidesa i la valentia del suecà ens va salvar de la indiferència (el famós meninfotisme).
ResponEliminaTotalment d'acord, Queti. Tot és revisable, matisable i fins i tot interpretable; però sóc d'aquells que creuen que, sense Fuster, res no seria igual: seria molt pitjor. Gràcies, salut!
Elimina