Jo... he vist coses que vosaltres no creurieu...
--Escolta, ja sé que és impossible, però quan mire de prop aquest Dyspanopeus juraria que... no sé, em fa tot l'efecte que està tractant de dir-me alguna cosa...
Tots eixos moments es perdran... en el temps... com llàgrimes en les ones...
--Ja t'he dit que agafares el barret, que amb aquest sol tan fort passa el que passa... Va, no digues més ximpleries i posa'l al pot amb els altres. És una espècie invasora i hem d'eliminar-la. A més, què creus tu que podria voler-te dir un cranc?
És hora de morir.
Per al joc literari proposat per Jesús M. Tibau (i en homenatge a l'inoblidable Roy Batty, a qui el déu de la biomecànica tinga en el seu cel)
Molt ben trobat.
ResponEliminaHe vist naus en flames més enllà de la punta de la Banya... Gràcies, Jp!
EliminaMolt bo!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfreelang :)
EliminaCaram... quin cranc més misteriós. M'has fet recordar com, fa uns anys, quan jo era molt (massa) destructor, allà al poble (que els pobles ja ho tenen això d'incentivar la destrucció) anàvem a caçar crancs de nit al riu. Una lot gegant que els encegava i una mena d'arpó que no sé d'on carai havia sortit.... L'únic consol que em queda d'aquelles activitats de les que no n'estic massa orgullós és que, sense saber-ho, fèiem feina de "neteja" de l'espècie de cranc invasora.
ResponEliminaMisteriós i un por friqui de la ciència-ficció, porquet (i de Riddley Scott, també ;)
EliminaMés que destructor --fase que, qui més qui menys, tots hem travessat-- jo diria caça-recol·lector... Segurament, allò que agafaveu amb tan depurada tècnica era el >cranc roig americà, que com saps ha desplaçat des de fa alguns decennis el >cranc de riu autòcton. El més curiós és que fa uns pocs anys un investigador va proposar que el nostre cranc de riu també procedia d'introduccions fetes el segle XIX des d'Itàlia, i que per tant no era tan "auctòcton" com es pensava... Ara, sembla que s'ha demostrat que si més no algunes poblacions són originàries de la Península Ibérica, tot i que no s'ha descartat que moltes altres hagen estat portades i afavorides per la mà humana. I és que en açò de les "invasions", com en tantes altres coses, tot és un poc relatiu... Salut i gràcies!
Quina por els pensaments d'aquest invasor! És críptic però ho té força clar, eh?! M'agrada molt.
ResponEliminaGràcies, Sílvia! Ja saps d'on ve la idea d'imaginar els pensaments dels "invasors" (encara que siga adaptant-hi al cas els dels "replicants" ;)
EliminaGenial relat, Alfred!
ResponEliminaM'ha encantat aquest cranc invasor i misteriós!
Moltes gràcies, Carme :)
Elimina"Llàstima que ella no puga viure, però... Qui viu?"
ResponEliminaExacte, Loles: qui és realment l'humà i qui és el "replicant" (o l'"invasor")? Qui posa les regles, i per què?
Elimina"És tota una experiència viure amb por, veritat? Això és el que significa ser un esclau."
Tots tenen por, els invasors i els invadits. Uns per no perdre el poder i els altres per perdre la seva llibertat.
ResponEliminaBenvingut, ens llegim!
Gràcies, lluna! Crec que tens raó, i la por d'uns alimenta i manté la por dels altres...
EliminaHi ha morts i morts. No totes les morts són iguals.
ResponEliminaDe vegades és necessari i forçós...
Elimina