divendres, 15 de juny del 2012
Coses del destí
Havia pensat escriure només alguna cosa --"curteta, que és divendres"-- sobre el maleït incendi de la Safor, la incompetència colossal dels nostres governants o les reiterades admonicions catastròfiques sobre l'economia (amb la consegüent amenaça de noves agressions i retallades) que han tornat a marcar aquesta setmana que s'acaba. Però ja em coneixeu, i quan m'he volgut adonar la cosa ja passava, de llarg, de les quatre ratlles inicialment previstes, i hi havien tret també el cap l'indecent intent de segrest de la democràcia grega, els despropòsits de Bauzá, la imminent imputació de Blasco o la poca vergonya de Dívar. "Com sempre, massa llarg", m'he dit; però encara m'he posat a espigolar un poc en allò de bo que, entre tant de rostoll ressec i estèril, he pogut arreplegar aquesta setmana, des dels poemes de la Senyoreta Reykjavik a un memorable --i sorprenentment barat-- arròs amb llamàntol a la Malva-rosa... I en eixes estava, quan no sé quines tecles he tocat i tot el que hi havia escrit ha desaparegut sense desar-se, i no he sabut tornar-ho a trobar. I com que potser ha estat un senyal, i jo no sóc qui per contrariar el fat, ho deixe ací abans que no em torne a passar. Bon cap de setmana!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Masses desastres plegats per un divendres, jo crec que fins i tot el destí s'ha bloquejat. I la ràbia que fa quan passa això...
ResponEliminaM'agrada molt la cançó, molt bon cap de setmana, Alfred!!
Gràcies, Sílvia! Probablement és això, que van acumulant-se massa coses quasi sense temps per fer-li lloc a les noves...
EliminaEm sembla un grup molt interessant, els Nickel Creek. Pel que he vist, ara van per separat, però tenen cançons --com aquesta mateixa-- que m'agraden molt. Content que t'agrade també :)
Tu creus que serem capaços de pair tot açò?. L'arròs amb llamàntol no, lo altre.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Alguna cosa caldrà fer, Jp (per a l'arròs no, per a lo altre). Sal de fruita, infusions de camamil·la, tancar-los tots a la presó o apuntar-nos a l'estratègia dels miners... A veure què sens acudeix. Gràcies, salut!
EliminaFa mal pair tanta cosa, però has fet bé a no refer el text, qui sap! En poques línies has resumit totes les plagues del món!!
ResponEliminaBona nit.
Cert, lluna: al remat ha quedat una concentració tòxica quasi letal, millor que córrega l'aire... Moltes gràcies!
EliminaÉs ben cert: tot això aclapara. Però cal anar més lluny. Amb llibres com els de la senyoreta Reykjavik, efectivament. Futbols a banda, un dia ens tocarà guanyar.
ResponEliminaJo encara crec que si, Jordi; potser es farà esperar, però tard o d'hora arribarà. I la poesia, o la música, són aliats imprescindibles mentre anem fent camí. Salut!
EliminaSi la cosa s'ha esfumat senyal que era millor que desaparegués, del teu blog i dels teus pensaments. Així que millor que et concentris en aquests arrossos, en aquestes meravelloses paraules amb influència islandesa i en tot allò que t'aporti una bona dosi d'alegria d'optimisme i alegria!
ResponEliminaSalut, company!
Així és, porquet: obrir finestres per esbandir --encara que siga per una estona-- allò que ens neguiteja, veure de collir un poc d'alè allà on es trobe (que per sort, no és en pocs llocs). Salut i una abraçada!
Elimina