Que pensará o meu muro da minha sombra?
Pergunto-me às vezes isto até dar por mim
A perguntar-me cousas...
A perguntar-me cousas...
I com que de vegades em passa com a Caeiro/Pessoa, que de tant pensar i preguntar-me coses em desagrade i m'incomode ("como se desse por mim com um pé dormente..."), aquests dies m'he donat vacances de totes dues coses, i m'he limitat a mirar passar les ombres i a gaudir de la llum, i un poc també de la Fira, i fins i tot de la mar, encara que haja estat en la distància... "E assim, sem pensar tenho a Terra e o Céu". I demà, si de cas, ja pensaré.
Doncs mira, aquesta és una cosa que em falta aprendre... fer un a pausa o fins i tot un reset... que em convindria prou.
ResponEliminaQue la pausa pensadora et sigui ben alegre i feliç... :)
ah! i questes ombres a la paret, m'encanten
A mi costa em un vertader esforç això que en diuen "desconnectar", Carme, ni que siga només per uns pocs dies. Però cada volta estic més convençut que, com tu dius, és imprescindible aprendre a fer-ho. Pel moment, i sempre que puc, vaig fent pràctiques...
EliminaDemanaven foto, aquestes bouganvil·lees al sol de novembre; ja que no plou, aprofitarem la llum: segur que, tard o d'hora, també la trobarem a faltar. Una abraçada i endavant amb pauses i descansos.
Resumint, que has fet el vago...
ResponEliminaNomés de pensar, pons. Entre caminar per la muntanya, endreçar el pati, anar (i tornar) a la Fira i tot això i allò, dilluns estava cruixit. Això si, amb el cap ben descansat. Llàstima que durara tan poc...
EliminaAis, pensar i tenir idees és tot u, però cal constància perquè elles no te condemnin a treballar ;-)
ResponEliminaBones fotos, oi tant.
Gràcies, cantireta! És cert: se'ns rebel·len, les idees, comencen a créixer i escampar-se com carabasseres i, quant vens a adonar-te'n, ja són elles les que manen, i adéu descans... Així que de tant en tant convé plantar-se i posar-lis el braç dins la màniga, que, ben mirat, és pel seu bé... ;) Salut i una abraçada
Elimina