A mitjan

O, potser més pròpiament, hauria d'haver dit "a dos terços"... Avança l'agost, i amb ell unes vacances que,  tot i que inevitablement condicionades --també enguany-- per les circumstàncies familiars, van fent notar els seus efectes benèfics i reconstituents: al remat, en els temps que corren, no és poca cosa poder deixar temporalment de banda els maldecaps de la faena, i a mi --ho reconec-- em feia molta falta mirar-me les coses amb un poc de perspectiva. I, entre unes coses i altres, he pogut començar --i acabar-- llibres llargament postergats, fer alguna becadeta quan les condicions han estat propícies i, fins i tot, cavil·lar una mica amb calma i assossec, que hi ha decisions a prendre i no sempre és fàcil encertar amb la pregunta correcta. Potser, posats a fer balanç i per objectar alguna cosa, diria que, a aquestes alçades de les vacances, he pogut fer molt menys exercici del que hauria volgut, i m'han faltat, també, temps i ocasions per deixar-me caure amb més freqüència per ací. Encara em queda, però, un terç d'agost per veure d'esmenar-me, ni que siga només un poc: a falta d'una pluja generosa, qualsevol plugim pot fer paper. I convé estar preparat per aprofitar-lo.

Gerra soterrada, amb el propòsit aparent d'emmagatzemar aigua, junt a les restes d'un mur de pedra --potser el que queda d'una antiga cabana de pastors-- a l'Alt del Morral, a prop del cim del Benicadell. Molt a prop, també, dels lligaboscs que recollien els ruixims de la boira entre les seues fulles.