La vaig portar l'altre dia des de Barcelona --la que la va precedir es va perdre, però va ser per una causa digna-- i hui, 9 de novembre de 2014, lluirà al balcó de casa. Però no per demanar que voteu per nosaltres: ja sabrem fer-ho, també, quan arribe l'hora. Hui, sou vosaltres qui feu un pas més per decidir lliurement el vostre futur; però recordeu que, com moltes vegades abans, som molts els valencians i valencianes que vos fem costat, que compartim les vostres il·lusions i esperances perquè creiem que, encara que siga pas a pas, arribarà el moment en què tot el país acabarà guanyant la llibertat, i lluitem cada dia per aconseguir-ho. Hui som molts, a aquesta banda de la Sénia, els qui pensem que aquest futur està un poc més a prop, i volem celebrar-ho amb vosaltres. Des del País Valencià, força i endavant!
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà verda i espessa la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
Una abraçada des de Sants, al Principat:
ResponEliminaVisca el País Valencià
Una abraçada també des del sud, xavier! (ja veus que no he tingut temps ni de planxar-la... ;)
ResponEliminaI els de l'altre cantó de la Sènia no us oblidem, tindreu tot el nostre suport quan decisiu que voleu fer el pas. Som germans, diguin el que diguin, i com a tals no sempre ens portem bé. Però com a tals també sempre estarem allà per l'altre. Gràcies pel suport, i ànims per la lluita.
ResponEliminaGràcies a tu, XeXu! No vaig poder quedar-me fins diumenge, però em va agradar molt poder viure de primera mà l'ambient a Barcelona, la setmana passada. Com hem dit altres vegades, a nosaltres ens espera encara un camí molt llarg per recórrer, però tard o d'hora arribarà també el nostre temps. Endavant i una abraçada! .
EliminaPenso com en XeXu... Sento aquest teu (vostre) suport com un regal il·lusionant. Moltíssimes gràcies. I com a bons germans ens recolzem mútuament quan fa falta...
ResponEliminaUna abraçada gegant!!!
Una abraçada gran també per tu, Carme :) Floriran flors i cants i alegries...
EliminaGràcies pel suport, quan vosaltres us hi poseu (ja trigueu...) també us donarem suport ;)
ResponEliminaComptem amb ell, pons ;) Pel moment, sembla que comencem a fer net, que ja tocava també. Pas a pas, sense pressa però sense pausa... Salut i moltes gràcies!
Elimina