Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó,
i és prop i és lluny, i és calma i passió.
No sé molt bé com dir-ho perquè potser només són manies meues. Però sempre m'ha fet la sensació que hi ha paraules que quasi són, per elles mateixes, un poema complet. 'Horabaixa', per exemple. Bon cap de setmana!
Síiiii...! Jo també ho pense. De fet, en el llibre de poemes que ve de camí, hi ha un "Poema d'un sol mot", dedicat a la paraula "galzeran". No t'ho sembla, que "galzeran" també podria ser un d'aquests poemes monoverbals? "Horabaixa" ho és, sense cap mena de dubte.
ResponEliminaSalut! Gràcies per la provocació, i bon cap de setmana.
El primer és el primer: hi ha llibre en camí! Quina gran notícia! Me n'alegre molt, amiga; segur que en som uns quants els qui l'esperem en candeleta :)
EliminaDit això, crec que "galzeran" és un candidat idoni a "poema monoverbal" (genial definició), com també moltes de les paraules amb vida secreta que ens vas/aneu explicant al "passa la vida", font inesgotable d'idees (i de poemes, mono, oligo i multiverbals).
I posats a provocar, gose deixar-te un altre possible exemple, segur que podràs traure-li suc: que et sembla "aiguabarreig"? ;) Una abraçada forta i moltes gràcies!
M'ençanten els vostres poemes monoverbals i estic d'acord en les vostres opinions sobre horabaixa, galzeran i aiguabarreig...
ResponEliminaQuè us sembla xuclamel i lligabosc? aquestes son les meves paraules poemes...
Precioses les dues, Carme: magnífiques paraules poema, amb tot mereixement. Moltes gràcies!
Elimina("Lligabosc" és una de les meues debilitats; és una d'aquelles paraules que no pots deixar de pensar que qui la va inventar devia de ser algú especial...)
Vaig conèixer aquesta paraula a les cançons d'Antònia Font, i reconec que és de les que es queden de seguida, impossible d'oblidar, encara que no la faig servir mai ni la sento en el meu entorn més proper.
ResponEliminaTampoc nosaltres la fem servir, XeXu, però reconec que li tinc una estima especial... Jo la vaig conèixer de boca mallorquina (i amb Antònia Font també, per suposat) i des d'aleshores l'he feta un poc meua, per bé que no m'acabe d'aclarir molt bé quan toca utilitzar-la: a mi m'evoca el capvespre, però crec que val per a tot el que nosaltres diem "vesprada"... Salut i moltes gràcies!
EliminaA mi m'agrada el pseudònim "Esplugafreda".
ResponElimina"Horabaixa" és preciosa!
"Esplugafreda" és molt bonica, Helena. I ja de pas, m'has fet buscar el significat d'"espluga", que coneixia com a topònim però que ignorava que volia dir cova: un mot nou per al meu vocabulari ;) Salut i moltes gràcies!
Elimina