Potser una de les herències més feixugues de tants anys de resistències, frustracions i desenganys siga una mena d'escepticisme essencial que fa que molts valencians --bé, deixem-ho en "alguns valencians"; o millor encara: "jo i potser algú més"-- ens agafem amb una notable prudència i un punt de descreença els canvis, pel demés indubtables, que està experimentant aquest País. Però fins i tot els més prudents tenim dret, de tant en tant, a donar-nos permís per creure que potser si, que les coses estan canviant de veres, que el camí que s'ha encetat serà llarg i costerut, però que són --som-- molts, molts més del que ens pensàvem, els qui hem decidit, finalment, mamprendre'l. Ho vaig sentir dissabte passat, com feia molt de temps que no ho sentia, pels carrers de València i a la Plaça de Bous. Des de l'escepticisme actiu i la prudència constructiva, inevitablement; però també un poc menys descregut que altres voltes, emocionat encara pel que vam poder viure dissabte passat a València: potser ja ha arribat l'hora que torne, per als Maulets i per al País, el bon vent que tant de temps se'ns ha negat.
Doncs sí, sembla un bon començament, ben engrescador. Canvis sense cap dubte. Srmbka que anem despertant tots plegats.
ResponEliminaEnhorabona, força i contància! Endavant!
De tant en tant va bé recarregar també les emocions, Carme. I dissabte passat, d'aquestes, en vam tindre una bona dosi... Al Tall, Llach, castells i muixerangues, retrobaments amb vells amics, però sobretot molta, moltíssima gent jove. Anem despertant, no hi ha cap dubte, i quan ens desvetlem del tot serem imparable. Moltes gràcies, una abraçada i endavant!
EliminaNo hi ha qui pare, el pas dels Maulets.
ResponEliminaTatari tat ta tari ta ta...
Al vídeo no s'aprecia molt bé, xavier, però va ser un dels moments de la nit: mentre la tocava Al Tall va fallar el so, i tota la Plaça va seguir cantant-la encara amb més força. El "no hi ha qui pare..." va sonar més ferm i convençut que mai... Salut i moltes gràcies!
EliminaLa gent jove promet. Per cert, què hi feies allà amb tanta gent jove? :P
ResponEliminaCom diuen al meu poble, veient si se m'apegava alguna cosa de la joventut, pons ;) Ara bé: conste que hi havia molts de més majors que jo; el que passa és que, després de Llach, se'n van anar tots a dormir... Salut i moltes gràcies!
Elimina