Vesti la giubba (Relats conjunts nº 100)

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

--Però... Això no pot ser! Com que el tenor ha marxat? Però tu saps el que dius? El teatre està ple i l'orquestra preparada, el públic espera impacient! Remogueu cel i terra! Hem de trobar-lo com siga!!

--Doncs això, que ha marxat. Ha dit que estava fart que l'Arlequí li furtara cada dia a Colombina i damunt haver de riure, i que ja s'ho farien tots dos, que ell se n'anava a fer-se una cassalla i a buscar-se'n una altra. Ah, i que ara si que riurà a gust...



Doncs això, que els relats conjunts han arribat al centenar, i no era cosa de deixar passar l'efemèride (gràcies, Carme, per l'avís), encara que siga amb el poc trellat habitual. I ja sabeu: si trobeu un pallasso en un bar, no vos estranyeu i aviseu al Liceu; potser estan buscant-lo...

Recitar! Mentre preso dal delirio,

non so più quel che dico,

e quel che faccio!

Eppur è d'uopo, sforzati!

Bah! sei tu forse un uom?

Tu se' Pagliaccio!

Vesti la giubba

e la faccia infarina.

La gente paga, e rider vuole qua.

E se Arlecchin t'invola Colombina,

ridi, Pagliaccio, e ognun applaudirà!

Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto

in una smorfia il singhiozzo e 'l dolor,

Ah!

Ridi, Pagliaccio

sul tuo amore infranto!

Ridi del duol, che t'avvelena il cor!