Opinions, passions, i tres o quatre conviccions. Només.
"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster
dimarts, 4 de setembre del 2018
La clau al pany (homenatge a Estellés)
Imatge de la xarxa
Comença setembre, i ho fa un any més, a molts pobles del País i també, modestament, ací, amb un record al poeta, nascut a Burjassot tal dia com hui fa noranta-quatre anys. Amb poc temps
enguany --m'haureu de perdonar-- per a bastir una proposta més
original o elaborada, però havent descartat, després de revisitar-les, moltes altres versions disponibles, perquè ningú va cantar a Estellés, ni probablement mai no ho farà, com
ho va fer l'Ovidi, a qui de nou, també, m'aclame. Seràs l'ocell, i seràs la bandera...
Per a mi la cançó amb que ens il·lustres aquest homenatge merescudíssim al Vicent, és una de les millors que s'ha fet en la nostra llengua. Amb la música i la veu del també enyorat Ovidi, i la segona veu i primera guitarra del Toti. Trio d'asos: Estellés+Montllor+Soler
Totalment d'acord, xavier. I també amb l'esment al Toti, a qui massa sovint deixem de banda quan parlem de l'Ovidi, quan sense ell res no hauria estat igual...
Què et sembla si tornàrem cap a casa? Per més que ens esperem, no ens torna l'eco. Sense ell se'ns va morint el fet de viure: A mi la veu, i a tu els dits de la música. Poca ventura, amic, en l'aventura de ser-ne conseqüents i esperar l'eco.
Per a mi la cançó amb que ens il·lustres aquest homenatge merescudíssim al Vicent, és una de les millors que s'ha fet en la nostra llengua.
ResponEliminaAmb la música i la veu del també enyorat Ovidi, i la segona veu i primera guitarra del Toti.
Trio d'asos: Estellés+Montllor+Soler
Totalment d'acord, xavier. I també amb l'esment al Toti, a qui massa sovint deixem de banda quan parlem de l'Ovidi, quan sense ell res no hauria estat igual...
EliminaQuè et sembla si tornàrem cap a casa?
Per més que ens esperem, no ens torna l'eco.
Sense ell se'ns va morint el fet de viure:
A mi la veu, i a tu els dits de la música.
Poca ventura, amic, en l'aventura
de ser-ne conseqüents i esperar l'eco.
Salut i moltes gràcies!