Mitologia bàsica (relats conjunts)

Rembrandt, "El rapte d'Europa" (1632)

Tot i ser considerat sobretot com a déu suprem, senyor de l'Olimp i, per tant, "pare dels déus i dels homes", a Zeus se li aplicaven també diversos epítets, que amb freqüència corresponien a cultes més o menys locals, i amb els quals hom emfatitzava algun aspecte de la seua naturalesa. Un dels més singulars d'aquests epítets és l'anomenat Zeus Orquidínic (d'orkhis, testicle, i odyné, dolor), venerat especialment per les dones, i representat habitualment amb l'esquena corbada, les mans cobrint-se els atributs i un marcat rictus de dolor al rostre. Segons les fonts antigues, aquesta representació correspondria al moment exacte en què el déu, que havia adoptat la forma d'un brau blanc per tal de segrestar a la princesa Europa, va recuperar el seu autèntic aspecte i es va manifestar a la donzella, la qual va reaccionar propinant-li una colossal puntada de peu a les parts. Aquestes mateixes fonts apunten que, mentre el pare dels déus es retorçava de dolor sense encertar a explicar-se què havia passat, Europa va allunyar-se d'ell cridant iradament "ni déu ni òsties, tu el que eres és un cretí!", la qual cosa podria ser també l'origen del nom amb el què es coneix l'illa en la qual, segons la tradició, va tindre lloc el succeït.



Amb un poc de retard, la meua contribució als relats conjunts del mes de desembre. Que voleu que vos diga, ja sé que és mitologia, que les coses anaven com anaven i tot això i allò, però després de llegir i rellegir la història del rapte d'Europa (i d'altres proeses similars del déu en qüestió), no se m'acut res millor que dir...