"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 7 de gener de 2019

Mitologia bàsica (relats conjunts)


Rembrandt, "El rapte d'Europa" (1632)


Tot i ser considerat sobretot com a déu suprem, senyor de l'Olimp i, per tant, "pare dels déus i dels homes", a Zeus se li aplicaven també diversos epítets, que amb freqüència corresponien a cultes més o menys locals, i amb els quals hom emfatitzava algun aspecte de la seua naturalesa. Un dels més singulars d'aquests epítets és l'anomenat Zeus Orquidínic (d'orkhis, testicle, i odyné, dolor), venerat especialment per les dones, i representat habitualment amb l'esquena corbada, les mans cobrint-se els atributs i un marcat rictus de dolor al rostre. Segons les fonts antigues, aquesta representació correspondria al moment exacte en què el déu, que havia adoptat la forma d'un brau blanc per tal de segrestar a la princesa Europa, va recuperar el seu autèntic aspecte i es va manifestar a la donzella, la qual va reaccionar propinant-li una colossal puntada de peu a les parts. Aquestes mateixes fonts apunten que, mentre el pare dels déus es retorçava de dolor sense encertar a explicar-se què havia passat, Europa va allunyar-se d'ell cridant iradament "ni déu ni òsties, tu el que eres és un cretí!", la qual cosa podria ser també l'origen del nom amb el què es coneix l'illa en la qual, segons la tradició, va tindre lloc el succeït.



Amb un poc de retard, la meua contribució als relats conjunts del mes de desembre. Que voleu que vos diga, ja sé que és mitologia, que les coses anaven com anaven i tot això i allò, però després de llegir i rellegir la història del rapte d'Europa (i d'altres proeses similars del déu en qüestió), no se m'acut res millor que dir...




6 comentaris:

  1. Molt ben trobat. És un relat de collons... i perdó per l'expressió. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, McAbeu! L'expressió, molt adient al cas (i si no, que li ho diguen al Zeus...;) Salut!

      Elimina
  2. Les llegendes oficials no sempre diuen la veritat, gràcies per explicar-nos la veritable història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que tenen aquestes coses, XeXu, que es tendeix a mitificar-les i després passa el que passa... Veritable no sé, però que si s'haguera esdevingut així la història de l'art hauria estat distinta, em fa l'efecte que si... Salut i Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Boníssim, tu sí que m'has fet riure. S'ho tenia ben merescut... que bo!

    Aquests déus mitològics són tots plegats bastant desastrosos....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! Trobe que a Hera li hauria eixit més a compte fotre-li de tant en tant una bona coça al seu espòs en lloc de dedicar-se a perseguir amb acarnissament a les pobres noies... Salut i moltes gràcies!

      Elimina