No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
Miquel Martí i Pol
Valga, doncs, com a propòsit i desig per a l'any que ara comença: canviem-ne l'àmbit... De tot cor, un any més, bon any!
Ho pensava ahir, baixant d'acomiadar l'any al Montcabrer: queda clar que no és fàcil, i als fets m'he de remetre, perquè tot i les meues intencions, repetidament declarades en aquestes mateixes planes, La línia segueix instal·lada en la discontinuïtat i la intermitència, fins el punt d'acostar-se perillosament a allò que podria anomenar-se un blog de Schrödinger... Deixem-ho doncs, i pel moment, en la constatació de que malgrat les aparences el gat, vull dir, el blog, encara és viu. I amb el desig que, de tant en tant, vos vinga de gust passar-vos per ací per confirmar-ho...
No et preocupis, Alfred, per la continuïtat i busca una mica d'aquesta felicitat que ens desitges pel 2019.
ResponEliminaMoltes gràcies, Allau! Anirem decididament a buscar-la, la felicitat; al remat, les "discontinuïtats" no deixen de ser un símptoma... Salut i endavant!
EliminaBon any al País Valencià... I a tota la resta de Països Catalans.
ResponEliminaBon any, Xavier, d'extrem a extrem del País. Salut i moltes gràcies!
EliminaMira, jo tinc un gat que es diu Blog! Bromes a banda, m'agrada saber que segueixes per aquí, encara que sigui discontïnuament, i que ens penses. Molt bon 2019 per a tu i els teus. Ens anem llegint!
ResponEliminaQuin gran nom per a un gat, XeXu! Les meues gates tenen noms molt més vulgars, però per al cas que em fan... Pel demés, per ací seguirem també el 2019, veurem a quin ritme, però llegint-nos, i pensant-nos... Moltes gràcies, bon any i una abraçada!
EliminaConstatem que el gat, o sigui el blog, encara és viu... i ho fem amb alegria.
ResponEliminaDe tot cor, també per a tu, un Bon any 2019!!!
Moltes gràcies, Carme, content també de llegir-te! Llarga vida als blogs, que ens uneixen, i també als gats, per suposat. Bon any per a tu i els teus, salut i una abraçada!
EliminaDe tant en tant em perd i de tant en tant torne. Però, no sé si egoistament, m'agrada que estiga el teu blog per ací...
ResponEliminaAixí que, bon any!