"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 21 de febrer del 2023

A mà


És, amb diferència, el que em queda més a mà, i també el que visite amb més freqüència. Però em sembla que, tret potser d'alguna referència de passada, mai no havia dit res ací sobre el castell de Cocentaina. I la veritat és que, si ho pense bé, tampoc és que faça molta falta que siga jo qui en diga res, perquè per sort i per si vos interessara és molta la informació disponible sobre aquesta emblemàtica edificació medieval, de la qual la monumental torre-palau gòtica només representa la resta més visible i coneguda d'un conjunt més ampli d'estructures defensives (llenços de mur, basaments de torres o l'extraordinari aljub conegut a la zona com a Bassa del Moro, pendent encara d'un estudi exhaustiu i detallat) que sovint passen desapercebudes per a la majoria dels visitants i que testimonien l'origen andalusí de la fortificació. El cas és que fa poc, com tantes altres voltes, vaig tornar a pujar al castell, i almenys aquesta volta m'ha semblat oportú deixar-ne testimoni, encara que siga només per poder dir que ja ho he dit. I de pas, per animar-vos, si és que no el coneixeu i en teniu ocasió, a que en feu una visita; jo ho faig amb freqüència, i no només per ser el que em queda més a mà. 






divendres, 17 de febrer del 2023

Cabrera


Van ser només unes poques hores, a penes un parèntesi abans de tornar de nou al tràfec del despatx i dels papers. Però l'oportunitat ho mereixia, i no solament perquè visitar Cabrera, ni que fora fugaçment, era una assignatura que tenia pendent des de feia molt de temps: poder-ho fer de la mà de qui se n'encarrega de vetlar per la conservació del seu extraordinari patrimoni (natural, per suposat, en la terra i en la mar; però també, tal i com vam poder comprovar, cultural i històric) va ser un autèntic privilegi. Unes poques hores, doncs, però que van donar per a molt gràcies a l'amabilitat dels companys i companyes del Govern Balear que ens van acompanyar --alguns d'ells, amb molts anys d'experiència en aquesta tasca no sempre senzilla ni apreciada-- i dels quals esperem seguir aprenent, perquè és molt el que ens uneix, també en aquestes coses, a banda i banda de la mar. Pel moment, ens queda el record d'un dia magnífic (tancar-lo amb la posta de sol a l'emblemàtic arenal d'Es Trenc, ara també parc natural, va ser tot un encert), però també el desig de saber més sobre l'illa i tot el que representa. I de poder tornar-hi prompte, per suposat; i si poguera ser, per un poc més que per unes poques hores.





Doncs ja ho veieu, jo de veres que ho intente, però aquesta volta està costant-me especialment arrencar de nou el blog, perquè de ganes no me'n falten però les hores cada volta em donen per a menys. Ja em queda poc, en tot cas, per retornar a una vida més tranquil·la --així estava acordat d'ençà que vaig acceptar canviar temporalment de lloc de treball fa ja alguns mesos-- de la que espere que aquestes planes puguen tornar a formar part amb l'assiduïtat que m'agradaria; del trellat, tampoc aquesta volta, no vos puc prometre res... Cuideu-vos molt, i bon cap de setmana!