Van ser només unes poques hores, a penes un parèntesi abans de tornar de nou al tràfec del despatx i dels papers. Però l'oportunitat ho mereixia, i no solament perquè visitar Cabrera, ni que fora fugaçment, era una assignatura que tenia pendent des de feia molt de temps: poder-ho fer de la mà de qui se n'encarrega de vetlar per la conservació del seu extraordinari patrimoni (natural, per suposat, en la terra i en la mar; però també, tal i com vam poder comprovar, cultural i històric) va ser un autèntic privilegi. Unes poques hores, doncs, però que van donar per a molt gràcies a l'amabilitat dels companys i companyes del Govern Balear que ens van acompanyar --alguns d'ells, amb molts anys d'experiència en aquesta tasca no sempre senzilla ni apreciada-- i dels quals esperem seguir aprenent, perquè és molt el que ens uneix, també en aquestes coses, a banda i banda de la mar. Pel moment, ens queda el record d'un dia magnífic (tancar-lo amb la posta de sol a l'emblemàtic arenal d'Es Trenc, ara també parc natural, va ser tot un encert), però també el desig de saber més sobre l'illa i tot el que representa. I de poder tornar-hi prompte, per suposat; i si poguera ser, per un poc més que per unes poques hores.
Quina meravella!!! No conec Cabrera i em sembla un lloc envejable.
ResponEliminaUna abraçada, Pep!
Un lloc espectacular, Carme. Jo feia molt de temps que la tenia pendent, i tot i que n'havia llegit alguna cosa per tot el que significa des del punt de vista de la conservació del medi ambient, poder conèixer-la ni que fora per damunt --amb uns guies extraordinaris, això si-- ha estat tota una experiència. Del que no sabia pràcticament res era de l'interès històric de l'indret, en especial del terrible episodi dels milers de presoners francesos que hi varen morir; vaig saber d'aquests fets un poc abans d'anar-hi, i reconec que em va impressionar molt. En tot cas, per història, natura i paisatges, un lloc molt recomanable (i al que espere tornar amb més temps...). Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaQuina sort!! Només he vist Cabrera des de la costa de Mallorca (Sant Elm, si no em falla la memòria)
ResponEliminaGràcies per mostrar-nos-la.
De veres que va ser una sort, xavier, i també un privilegi. Almenys, de tant en tant la faena té aquestes coses i ens deixa conèixer llocs (i gent) extraordinària. Nosaltres hi anàrem des de Sa Ràpita, però trobe que hi ha vaixells que s'hi acosten des de la Colònia Sant Jordi; si no vaig errat, la que queda enfront de Sant Elm és Sa Dragonera, a la que espere poder-me acostar també algun dia... Salut i moltes gràcies!
EliminaCom de bonica es veu Cabrera! Pensava que ja havies deixat de estar tan carregat de feina després de deixar allò que vas acceptar, a vore si ho aconsegueixes. Del trellat..., com sempre;-), millor no hi canvies 😉. Querola
ResponEliminaEncara vaig bastant atrafegat, la veritat, però no negaré que també és que soc un poc queixó, que hi farem... ;) Cabrera, realment impressionant; potser ens ho hauríem de plantejar, perquè dona per passar-hi uns dies (hi ha unes quantes caminades ben interessants sense eixir de l'illa principal). Ara, l'alberg només obre des de Pasqua, i cal demanar amb temps perquè està molt sol·licitat... I del trellat, doncs en efecte, com sempre: el justet per a passar el dia ;) Abraçada i fins prompte!
EliminaHe de confessar que tampoc conec Cabrera. El meu cas és que em marejo moltíssim amb vaixell, per això no he anat ni a Formentera, ni a Cabrera, però estic segura que la experiència ha de ser preciosa. L'arenal d'Es Trenc ja és una altra història.😅
ResponEliminaEm fa feliç saber-te per les nostres terres i que t'ho hagis passat tan bé.
Aferradetes, Pep.
Jo també soc bastant de marejar-me al vaixell, Paula, però per sort aquesta volta, entre que la mar no estava massa picada i que em vaig encomanar a temps a santa biodramina, vaig tindre uns trajectes raonablement tranquils. En tot cas, el lloc em va parèixer fascinant, però també m'ho van semblar el Salobrar i, sobre tot, Es Trenc, on tampoc no havia tingut oportunitat d'anar tot i la seua càrrega simbòlica (jo començava, allà pels anys vuitanta, a interessar-me per aquestes coses del medi ambient; s'han perdut, des de llavors, moltes batalles, però afortunadament no totes...). Sempre em fa feliç, en tot cas, creuar la mar; m'hi sent realment com a casa... Abraçada i moltes gràcies!
Elimina