"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 8 de març del 2026

Senyals de vida

No ha estat, aquesta volta, ni antic ni molt llarg. Però ja sabeu que sempre que aquest blog torna d'algun dels seus silencis recurrents, em costa resistir-me a dir al respecte alguna cosa. Així que deixeu-me almenys que diga que, en aquesta ocasió, allò que m'ha tingut especialment ocupat el temps i el cap, ha estat el projecte en curs de fer un llibre sobre Aitana (em referisc evidentment a la muntanya, no siga que ho cerqueu a Google i vos feu una idea equivocada) que crec que progressa adequadament però que, a més de moltes hores davant de la pantalla, m'ha dut també a dedicar la major part dels meus caps de setmana a recórrer les sendes de la serra, per  algunes de les quals feia bastant temps que no trescava. I si, és cert que una volta capficat en rellegir, caminar i escriure no queda molt de marge per a unes altres coses, i que ja veurem al remat que ix de tot açò; però ara com ara, i a més d'agrair la confiança de qui me n'ha fet l'encàrrec, he de reconèixer que m'ho estic passant francament bé. 

Pel demés, i deixant de banda --si és que això fora possible-- la ràbia, el neguit i la impotència que em provoquen la situació mundial i la colla de miserables malparits que la provoquen o la justifiquen per al seu propi benefici, he de dir que les coses em van raonablement bé: com veieu no falten els projectes, tant sobre el paper com --ja vos contaré-- sobre el terreny; si no passa res estrany, compte en mesos el temps que em queda per a (pre)jubilar-me, però mentre arriba el moment i encara que el vent no ens és massa propici, anirem fent tot el que es puga a la faena; després d'uns mesos d'incerteses inquietants, sembla que la malaltia (o almenys el seu marcador) es manté sota control i a fe que com a mínim fins al pròxim escorcoll ho aprofitarem tant com podrem; i ahir mateix vaig fer seixanta-tres anys, vaig tornar a Mariola a celebrar-ho, i vaig decidir que tot i que queda encara molt per fer fins acabar el llibre, era (és) un bon moment per trencar aquest silenci i donar, si més no, senyals de vida. Que la primavera se'ns ve a sobre, i no ens podem permetre perdre ni un segon. 





13 comentaris:

  1. Molts d'anys, Pep! 🥂
    Estic molt contenta de veure't per aquí, però entenc que n'hi ha unes que són més importants/necessàries que altres i veig que no t'has aturat de fer-ne.
    Mentrestant la natura va fent i aviat ens regalarà una primavera plena de llum, de vida.
    Aferradetes ben fortes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula! Jo també me n'alegre molt de tornar a veure't, encara em queda un poc de faena per acabar amb el llibre però ja se'm feia llarg el temps sense la línia i sense llegir-vos; espere tornar a agafar la seguida a poc a poc :) Salut i una abraçada gran

      (Entre les coses que han passat en aquests mesos en què no he escrit per ací, hi ha que la meua filla major se n'ha anat a viure a la teua illa; a veure si alguna volta que vaja a visitar-la trobem el moment de coincidir ;) )

      Elimina
    2. Només m'ho has de dir i ens veiem. ;-)

      Elimina
  2. Per molts anys!

    M'alegro molt que tinguis encàrrecs que t'il·lusionin i que tinguis el tema de la salut sota control.

    Si la teva feina et porta a recórrer camins, ja sabem que t'ha d'agradar per força.
    Que gaudeixis de tot plegat: de la salut, de la feina i de la primavera que s'acosta.

    Una abraçada, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que tant de vent les últimes setmanes ens va fer dubtar, ara plou com cal i la primavera s'anuncia esplendorosa, Carme (exigent, que cantava Maria del Mar Bonet). Farem tot el possible per gaudir-la; com tota la resta, de fet, sempre que es puga :) Content també de retrobar-te, espere que vaja tot molt bé també per tu i els teus. Moltes gràcies com sempre per estar i pels bons desitjos, salut i una abraçada gran!

      Elimina
  3. With two days delay:
    Happy birthday, dear Pep!
    And for your next sun-orbit all the best,
    health, love & imagination
    and
    in case something wouldn't immediately workout:
    Lots of serene calmness & calm serenity. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sean :) Les teues paraules sempre van més enllà de l'evident, i sempre són, també per això, especialment apreciades... I en efecte, encara que no és fàcil, la calma i la serenitat són especialment valuoses en aquests temps convulsos: per entendre'ls millor, i per plantejar la forma d'afrontar-los, a ells i als qui els provoquen. Els meus millors desitjos també per tu, salut i una abraçada!

      Elimina
  4. M’uneixo a les felicitacions pel teu aniversari, a l’alegria pels nous projectes i a la satisfacció per la millora de la salut. Són bones notícies i, tenint en compte com van les coses, no podem deixar passar cap oportunitat de celebració. Gaudeix-les com cal!

    Per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mac, content també de veure't de nou :) En efecte, no estan els temps com per a perdre cap passada, i almenys en allò que està a les nostre mans convé valorar els bons moments i aprofitar-los tant com es puga. Al remat i afortunadament, les petites il·lusions rarament falten; només cal estar atent per no deixar-les passar quan es presenten... Salut, moltes gràcies i una abraçada gran!

      Elimina
  5. Per molts anys, Pep, sempre benvingut al blog i més encara als projectes que encares.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mercè! Trobar-vos de nou es com tornar a casa :) Que no ens falten mai les ganes de fer coses (i encara que només siga de tant en tant, també m'aniria bé acabar-ne alguna ;)) Salut i una abraçada!

      Elimina
  6. Menys mal que has resaltat lo de muntanya, pensava que escrivíes d'una cantant jeje. Jo dic que quan et despertes de matí i saps que a les persones que estimes els va bé i estan bé, doncs ja és un bon dia ;-). Això, doncs ha sigut un bon dia que acabe llegint la teua grata entrada, malgrat el mal cos que em deixa cada dia les notícies que tu et referixes. Una abraçada. Bona nit. Querola

    ResponElimina
    Respostes
    1. No diré que no m'interessen futbolistes i cantants, Jordi, però en aquest cas semblava oportú puntualitzar-ho no fora cas ;) Moltes gràcies per estar, cuida't molt i a veure si tornem a coincidir prompte per eixes muntanyes: hi ha coses (i malparits) contra les què no podem fer molt, però almenys les bones estones que no ens falten. I que es foten, que punyeta. Salut i una abraçada!

      Elimina