Aquesta vegada ha estat sobretot perquè ha hagut molta faena, en la faena, aquestes últimes
setmanes. Però també han ajudat alguns quefers familiars sobrevinguts, un pessiguet d'
ocupacions cíviques, i un constipat
inoportú i persistent --com feia anys, que diuen-- que, a la seua manera, ha contribuït a fer-ho tot un poc més complicat. El resultat, habitual en aquests casos, salta a la vista: poc temps --i poc cervell-- per a
pensar en el blog. A poc a poc, però, sembla que va amainant, així que a veure si a
partir d'ara el temps i el cervell donen un poc més de si, i
puc anar recuperant una certa seguida amb les atencions que requereixen aquestes planes i aquells que teniu l'amabilitat de visitar-les. He de dir, però, que tot i la inquietud que sempre em provoca l'abandonament temporal de les meues
ocupacions blogaires, aquesta vegada he volgut mirar-m'ho per la part positiva: la faena compromesa ha estat entregada en temps i forma
(ja veurem, tot plegat, si qui ha de decidir decideix que l'esforç
servisca per a alguna cosa); els quefers van moderant-se, el constipat comença a donar signes incipients de
retirada i, gràcies a qui sempre hi és quan més falta fa, fins i tot he pogut espigolar un poc
de temps per estar present, aquest cap de setmana, a la
Casa Penya de
Sagunt, on s'ha reflexionat –molt i bé-- sobre
custòdia del territori. Però posats a ser positiu, potser el millor d'aquests
atrafegaments ha estat que, entre unes coses i altres, a penes he
pogut prestar atenció als últims i notables
despropòsits,
ridículs i
indecències de la banda d'indesitjables que encara ens governen, i
dels quals ja s'ha dit pràcticament tot a aquestes altures; almenys, una part de la mala llet me l'he poguda estalviar. I al remat, a les nostres mans està que aquestes malifetes siguen, literalment i definitivament, les
últimes.
Floreixen com cada any els ametlers, i hi volem veure, en la seua imatge, un anunci de
la primavera que s'acosta. Però convé no oblidar que els ametlers
floreixen, sempre, en hivern; i que, a desgrat de desitjos i aparences,
millor fixar-s'hi en signes més discrets --com ara els brots de les
figueres, posem per cas-- per saber quan ha arribat realment la primavera...