Plou, per fi i com cal. És cert que ha calgut canviar un poc els plans per a aquests dies, perquè vulgues o no hi ha coses que són més incòmodes de fer amb aquest temps, i a estones fins i tot ha abellit tornar a tindre la llar encesa. Però tot plegat, mentre bufa amb força el llevant i la veig caure, fina però insistent, sobre les serres i els camps, no puc deixar de pensar que, posats a donar la benvinguda a la primavera que comença, aquesta pluja n'és una bona forma. La millor, potser.
També enguany han manat les circumstàncies i, al remat, he acabat canviant les Falles del Cap i Casal per les tradicionals --i molt més tranquil·les-- fogueres a la comarca. El símbol, en tot cas, és el mateix ací i allà: acomiadar l'hivern fent fum i cendra de tot allò vell, inútil i inservible. O de quasi tot, perquè hi ha uns quant ninots --i "ninotes"-- que hauran d'esperar encara que arribe el seu torn; però maig està ahi mateix...
Bona primavera i bona pluja, Pep!!!
ResponEliminaI, encara que sigui amb un dia de retard, Moltes felicitats!
Moltíssimes gràcies, Carme :) Pel moment, segueix la pluja i segueix plovent com si hagés anat a escola --si més no, per aquestes terres de migjorn. Siga com siga, bona primavera també per tu!
EliminaNo sé si m'agrada més el QUÈ o el COM, quan escrius. Tampoc cal triar, no? Les fotos també són precioses.
ResponEliminaAmb paraules com les teues encara fa més goig començar la primavera, Àngela, moltíssimes gràcies! Fins i tot estic estalviant-me --pel moment, almenys-- la tradicional astènia... Salut i una abraçada!
EliminaSerà per la pluja, o ves a saber per què, però pel moment encara no tinc no la tradicional
Bona estrena.
ResponEliminaMoltes gràcies, montse! I que seguisca així... Bona primavera!
EliminaJo també ho crec, que aquesta pluja és la millor manera de donar la benvinguda a la primavera. I sembla que ha vingut per a quedar-s'hi uns dies. Això m'anima! Fa més d'un any que no veig baixar aigua per les séquies que em trobe al meu pas cap a la feina, al voltant del riu Vaca. Les fotos són delicioses. I, si m'ho permeteu, l'Àngela i tu, jo diria que és impossible destriar el 'què' del 'com' i viceversa, quan s'escriu, almenys amb alguna finalitat literària. Admire i felicite les persones que en tenen cura, de les dues coses alhora, i que tracten l'una i l'altra amb delicadesa. Qui no ho fa —en la meua opinió— és que no ha entès res del que significa emprar la lletra escrita amb finalitats no comunicatives només.
ResponEliminaEm permets que et felicite pel teu aniversari, encara que siga amb alguns dies de retard? Una abraçada.
Precisament aquest matí em parlaven del riu Vaca, de com desguassava ahir amb força malgrat la llevantada que hi ha a la mar... Si la pluja --la pluja amb trellat, s'entén-- sempre fa goig en aquestes terres, aquesta que s'ha fet esperar tant, encara més: veure cada gota que regalla de les fulles, cada barranc amb aigua, encara que siga només un filet, és un autèntic plaer... I que seguisca, que ja tindrem temps de tornar a enyorar-la... Un bon amic en diu "l'ànima neolítica", que ens traspua malgrat totes les capes de "modernitat" amb què l'hem volgut colgar...
EliminaEl què i el com... Si, crec que tens raó, també amb això: dir-li "literari" a allò que aboque en aquest calaix de sastre seria molt dir, però sempre és més fàcil parar atenció al "què" si hom té (certa) cura amb el "com". I molt més divertit, sense cap dubte ;)
No solament t'ho permet, sinó que em permet jo també felicitar-te pel teu, amb més dies de retard... Una abraçada! (i quina alegria em donen sempre els teus comentaris...)
L'aigua i el foc. Una combinació difícil. De moment el foc ha vençut.
ResponEliminaAl maig sabrem qui guanya finalment.
No va poder l'aigua amb el foc de les Falles, però el vent va estar a punt de donar un bon ensurt, pel que vaig veure... Ara, una volta fredes les cendres, crec que és l'aigua la que té totes les de guanyar, si més no pel moment: feia molt de temps que no veia tants dies seguits amb pluja, i ausades que feia falta.
EliminaTan se val que siga amb el foc purificador, o que una bona aiguada faça net; però de maig no passa; si més no, per nosaltres no quedarà... Salut i moltes gràcies!
Sí que ens ha canviat una mica els plans la pluja d'aquest cap de setmana, però et confessaré una cosa, si demà plou cap al migdia, tampoc no passaria res! Però que després pari!
ResponEliminaAcí, seguint la tònica general de seny que està tenint la pluja per aquestes terres, ho ha fet molt bé: m'ha deixat l'espai suficient perfer un parell d'escapadetes per les muntanyes de la comarca, que ja em feia falta també... Sempre plou quan no hi ha escola, diuen al meu poble; però aquesta vegada no m'ha sabut gens mal. Salut i moltes gràcies!
EliminaI segueix plovent... aquí no són quatre gotes però ja ho diuen que Gualba és l'orinal del Montseny... Pluja molt benvinguda, igualment. Ja tindrem temps de cansar-nos de les calors estiuenques, no cal córrer. I la llar de foc segueix encesa...
ResponEliminaPerò la primavera ja està aquí, com bé dius, tallarols, pinsans i merles no paren de refilar... i ahir ja vaig veure la primera oreneta i els primers ballesters...
Jo l'he tornat a encendre aquests dies, la llar, i ben a gust que s'hi estava a la vora... Tot plegat, i en tot l'episodi, a Alcoi no deuen haver caigut 60 litres, però han estat d'aquells que no se'n perd ni una gota. Per cert, m'he adonat que fa molt de temps que no vaig al Montseny; me'l pose a la llista de pendents... Salut i bona primavera!
Eliminaque plogui com cal està bé però massa vegades com canta en Raimon aquesta pluja no sap ploure
ResponEliminaPel que he vist, hi ha alguns llocs on la pluja segueix sense haver anat a escola. Però per ací està tenint molt de coneixement, si més no pel moment. I que dure... Salut i una abraçada!
Elimina
ResponEliminaA la regió del Far fa dies que plou en un clar símptoma de canvi d'estació. Les ones bateguen amb força i, lluny enllà, els vaixells solquen l'horitzó. D'alguna manera, en la distància, el fenomen de la pluja ens apropa en allò anímic. La vida és transició.
Abraçades, des de El Far.
Algú em deia fa uns dies que la nostra mar també sap treure el geni... Ens apropa la pluja, i ens uneix el llevant, que és qui ens la porta per damunt de les onades...
EliminaTens raó: allò que no canvia no està viu... Salut i una abraçada!
Benvinguda siga la pluja! (estàvem assedegats). Ploga bona cosa a Alcoi i a les serralades... i que ens arribe a la vora del mar i ens alimente les hortes!
ResponEliminaBeniarrés estava a nivells que no recordava, Jesús; i tot i que molt no està plovent, per ací dalt, ho està fent molt bé, així que segur que arribarà a les hortes...
EliminaCom aigua baixaré
pel barranc de l’Infern
batans, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor...
Salut i moltes gràcies!
no sabeu fer celebracions sense cremar res? piròmans!
ResponEliminaUn poc si que ho tenim això, pons; i de la pólvora ja ni parlem: piròmans, i sorollosos. Ara, el dia que deixem tranquil·les falles i fogueres i ens decidim a botar-li foc al que toca, açò serà espectacular... Salut, i foc a la barraca!
Elimina