No és només pels colors, que ja es veu que també. És el seu aspecte quasi escumós quan es miren des de la distància, la sensual i elegant rotunditat de les seues formes encoixinades, o l'harmonia amb què es disposen entre les roques i el pedruscall... Aquests dies, el cim d'Aitana és --i sabreu disculpar-me el tòpic-- un autèntic i esplendorós jardí. D'acord, si t'hi acostes massa, punxa; però què no?
D'esquerra a dreta, Vella spinosa, Erinacea anthyllis, Hormathophylla spinosa i Genista longipes, algunes de les espècies --eriçades d'espines i de port pulvinular-- que formen part dels matollars d'alta muntanya característics d'Aitana i altres serralades del migjorn valencià, i dels quals ja he parlat alguna altra volta.
Belles, sòbries, resistents i punxegudes. Tot un exemple.
ResponEliminaBen trobat, pitxiri. M'ho apunte :)
EliminaFa un parell de caps de setmana vaig córrer per l'Albera hi era un gust d'estepa blanca florida, d'argelagues i de ginesta!
ResponEliminaAquesta primavera està donant molt de si, porquet. I l'Albera, una més de les assignatures pendents (cada volta que passe a la vora m'he de contenir per no parar a caminar, ni que fóra una estona, per aquelles suredes que es veuen...)
EliminaQuina preciositat! M'encanta. M'ha vingut al cap Raimon: … la ginesta floreix…
ResponEliminaHo enllace al google+
... i arreu els camps hi ha vermell de roselles :) Moltes gràcies, novesflors!
Eliminabellesa amb espines fragilitat i defensa en una! quina saviesa la natura!
ResponEliminaBen cert, Elfree. Una combinació escaient per sobreviure a un medi hostil --resistir al fred, el sol, la sequera i els herbívors-- i alhora poder atraure els pol·linitzadors... Salut i moltes gràcies!
Eliminaes cosa meva o últimament hi ha encara més flors del habitual en aquest bloc?
ResponEliminaSi! És cert, pons, ho reconec: vaig anar a un col·legi de capellans, i això de "Mayo mes de las flores" em va marcar molt... Crec que ara que ho he confessat em sent molt millor ;) Salut!
Elimina