Doncs això: que enguany, més que mai, em quede sobretot amb la llum que creix i amb el valor del símbol. I amb el desig que, més enllà dels cicles inapel·lables de la natura i de la vida, les clarors no deixen d'eixamplar-se i trobeu --trobem-- la forma de deixar enrere foscors i penombres. Bones festes!
Llum i taquígrafs, Alfred!
ResponEliminaI per Nadal, un pas de pardal. Bones festes i moltes gràcies, Allau!
EliminaMolt bones festes per tu també, i no deixis que els records amargs t'envaeixin aquests dies. Els records han de ser bonics, els dolents no els volem.
ResponEliminaMoltes gràcies, XeXu! En això estem... Hi ha molta llum, en els bons records, i no és cosa de deixar-la perdre... Una abraçada i bones festes!
EliminaMolt bones Festes i bon 2015
ResponEliminaEl mateix per tu, xavier. Moltes gràcies!
Eliminael que em faltava, posar-me ulleres de sol per visitar el teu bloc :P
ResponEliminabones festes!
Com, que no en feies servir fins ara? I com podies mirar les meues imatges enlluernadores i la meua prosa encegadora? ;)
Eliminabones festes, pons, i moltes gràcies!
Sempre de cara a la llum. Bon Nadal per a tu també.
ResponEliminaSempre, novesflors, encara que de vegades coste... Una abraçada i moltes gràcies!
EliminaLlum i somriures per a tu!!
ResponEliminaBones festes!! ✰
El mateix et desitge, lluna. Molta llum, i molts somriures. Una aferrada i moltes gràcies!
EliminaMolt bones festes i molta llum !
ResponEliminaIgualment, Elfree! Molt bones festes i una abraçada!
EliminaBones festes, Pep. Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Vicicle. Molt bones festes també per tu (i a veure si no deixem que passe també el 2015 sense una cervesa...). Una abraçada!
EliminaBones festes!!!!
ResponEliminaBones festes, Loreto! I moltes gràcies!
EliminaJa t'ho he dit des del Passa la vida, però, per si així té més força el desig, el repetisc per ací també: que l'any 2015 ens done moltes oportunitats de compartir coses bones..., i hi afegisc: que la vida que ens passa, passa molt de pressa, benvolgut amic. La foto bonica de l'entrada no pot ser més que un bon auguri. Un cabàs d'abraçades.
ResponEliminaCada volta que em deixe caure pel Passa la vida em sent com a casa, i estic segur que els desitjos que formules de d'allí tenen força més que suficient per complir-se. Però ja saps que que a la Línia tens també casa, i sempre eres benvinguda :)
EliminaÉs un poc llarg, però com que hi ha confiança no em puc resistir a contar-te el que hi ha darrere de la foto: va ser l'estiu passat, després d'una nit especialment complicada amb els meus pares. Quan em van rellevar els meus germans, en lloc d'anar a dormir, vaig agafar les botes que sempre porte al cotxe i me'n vaig anar directe a Mariola. I, en arribar al tossalet de Sant Cristòfol, em vaig trobar un dels mars de núvols més bonics que he vist mai sobre la foia d'Alcoi, i una llum extraordinària que a penes vaig poder captar en les fotos... Tens molta raó, la vida ens passa molt de pressa, però de vegades ens fa també regals inesperats... Arreplegue el cabàs, i te n'envie un altre muntanyes enllà.
Pep, rebeu abraçades des de Xàbia.
ResponEliminaUna abraçada i bones festes també per vosaltres, Amadeu!
EliminaBones festes, Alfred.
ResponEliminaI sempre amb aquesta encertada combinació de coneixement i art.
Moltíssimes gràcies, Jordi. Bé saps que art i coneixement es troben molt més a prop del que, de vegades, ens volen fer creure... Salut i bones festes també per tu!
Elimina