Des de fa mesos, la part urbana de la meua apreciada vida amfíbia s’ha vist clarament relegada a un segon pla, àmpliament superada pel temps que passe en fase rural. Amb molts dels avantatges de la vida a la ciutat limitats a causa de les restriccions pandèmiques, i la possibilitat (facilitada pel canvi de lloc de faena) de teletreballar alguns dies per setmana, l’equilibri s’ha vist clarament desplaçat a favor del poble i de les coses que puc fer des d’ell estant. És cert que, en molt aspectes, trobe a faltar el temps --no laboral-- que passava a València i les possibilitats que m’oferia, i espere poder recuperar aquesta opció més prompte que tard: es mire com es mire, la diferència entre una pantalla d’ordinador i una de cinema, per posar només un exemple, és tan òbvia que no mereix cap comentari addicional. Ara bé, no puc negar que la meua situació actual té també alguns avantatges evidents. Per començar, algunes matinades estalviades i un poc menys de carretera, que mai va malament; però també poder gaudir molt més del pati, ara que sembla que sí que ve la primavera, i sobretot tindre a tocar camp, riu i muntanya i, amb ells, moltes de les coses que m’agraden i que em fan posar de bon humor. Com ara, posem per cas, eixir a mitjan vesprada a fer un curt passeig i trobar-te, en uns bancals erms a deu minuts de casa, un bon centenar llarg d’abelleres d’espill (o mosques blaves), que no és que siguen rares però que sempre alegren quan les trobes. Tot un luxe, ja ho veieu, de veïnat. I a més, si et descuides la càmera, pots tornar a per ella en un moment.
Insectes i flors a vegades s'assemblen.
ResponEliminaS'assemblen tant (fins i tot en l'aroma) que els mascles de l'abelleta que les pol·linitza (en el cas d'aquesta, de nom Dasyscolia ciliata) hi acudeixen convençuts que estan fent-s'ho amb una femella supersexy de la seua pròpia espècie. Evolutivament apassionant, però vaja mala passada per a la pobra abella... Salut i moltes gràcies!
EliminaQuina enveja que una floreta et posi de bon humor, jo dec ser massa sofisticat.
ResponEliminaPodria dir-te que els biòlegs som gent senzilla i entranyable, amb propensió a la poesia i inclinats a contemplar les meravelles de la natura. Però em tem que, al remat, ens interessa el mateix que a tot el món: el sexe ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaNo canviaria la ciutat per aquests paratges tan preciosos. Sempre volem allò que no tenim!.
ResponEliminaSi les mires, d'una en una, sí que semblen insectes. De primeres, pensava que xerraves d'abelles, però no. És molt original.
Aferradetes i bon dia.
Tot té avantatges i inconvenients, i el millor (sempre que siga possible) és aprofitar al màxim els primers i tractar d'evitar els segons; durant uns anys (i això si, a costa de carretera), vaig aconseguir un equilibri que m'anava molt bé, i que ara s'ha trencat a favor del poble. Però tampoc tinc molts motius per queixar-me, la veritat...
EliminaDe totes les nostres orquídies, l'abellera de mirall és una de les meues preferides. Més petita i no tan espectacular com altres, però la trobe preciosa (i es veu que les abelles també ;) Salut i abraçada!
Alfred sempre he estat maesro de poble, fa sis anys les circumstàncies em van portar a la ciutat. L'any passat, quan el confinament vaig dir prou, em tornava al poble on tinc la meva casa a l'Alpujarra granadina. El contacte amb la natura, el tracte amb els veïns, la tranquil·litat que gaudeixes, tot et proporciona una qualitat de vida meravellosa. Sóc un personatge de poble.
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfonso. Si haguera d'escollir necessàriament, crec que em quedaria amb el poble; de fet, ho vaig fer ja fa anys, quan vaig deixar València per comprar casa a prop d'Alcoi, i tot i haver-me hagut de desplaçar a la ciutat per treballar, mai no me n'he penedit. Al final, però, vaig optar per una fórmula mixta ("amfíbia"), en la qual passava un temps a València i un altre al poble, i on tenia la sensació de poder tindre el millor de cada món. Ara, ma casa, el lloc on torne després de tot, és el poble, sense cap dubte. Salut i una abraçada!
EliminaHome, hi ha entorns, i entorns, eh! Si tens natura a prop sempre és un gust sortir a fer un volt. I si a més tens ull per la fotografia i saps on mirar, els regals que obtens són de categoria. El món vegetal és realment fascinant.
ResponEliminaPer a mi, aquesta proximitat amb la natura és el major avantatge de la vida de poble: ja saps de la meua debilitat pel món natural, i tindre el camp i la muntanya a tir de pedra no té preu. Sobretot, quan pots trobar-te aquests veïns, certament fascinant. Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaEn aquest aspecte de poble o ciutat, sempre prefereixo poble, però potser l'ideal és viure més a prop de la Natura, però tampoc no gaire lluny de ciutat. De fet és on visc. Soc afortunada.
ResponEliminaM'han agradat molt les abelleres d'espill. A mi també m'alegren aquestes coses.
Viure on es vol viure és un privilegi immens, Carme :) Jo estic un poc com tu: natura, sense dubte, però amb opció de poder gaudir d'allò que també m'agrada del món urbà. Que ja ho deia Papasseit:
EliminaQue es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
Salut i una abraçada!