"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 13 de maig del 2010

Sí que passa

Ja s'havia anunciat que, fóra quina fóra la postura del Suprem, la consigna a seguir havia de ser diàfana, inequívoca i compacta: no passa res. I, de fet, aquest ha estat el missatge que més clarament s'ha percebut fent hui una ullada als diaris: adobat, encara, amb pseudoarguments tan fal·laços que es veuen des de Cabo de Gata a Finisterre, i algunes pinzellades conspiratòries que sempre fan bonic. Una pena que el sector alacantí haja decidit anar un poc per lliure, però ni això ni res invalida aquest missatge, que cal deixar clar i que convé que tothom assumisca en aquesta tan important Comunidad: ací no passa res. Jo, en canvi, crec que si que passa. No perque s'haja de reobrir el cas, ni perquè al remat condemnen o no a qui toque, que això --ja ho he dit en altre lloc-- ja ho decidiran els jutges; ni tampoc perquè haja o no de dimitir. Passa, sobretot, perquè aquesta situació d'anormalitat en què ens trobem instal·lats, ja comença a cansar. Almenys, a mi. Tant, que avui no tinc ni ganes d'escriure, i m'encomane a Saramago:

"A les deu del vespre, finalment, va aparéixer a la televisió el primer ministre. Es presentava amb la cara trasmudada, amb moltes ulleres, conseqüència de tota una setmana de nits de dormir malament, pàl·lid tot i el maquillatge tipus bona salut. Tenia un full a la mà, però quasi no va llegir, només hi va donar algun cop d'ull de tant en tant per no perdre el fil del discurs, Benvolguts conciutadans, va dir, el resultat de les eleccions que avui s'han celebrat a la capital del país ha estat el següent, partit de la dreta, vuit per cent, partit del mig, vuit per cent, partit de l'esquerra, u per cent, abstencions, zero, vots nuls, zero, vots en blanc, vuitanta-tres per cent. Va fer una pausa per acostar-se als llavis el got d'aigua que tenia al costat i va prosseguir, El govern, reconeixent que la votació d'avui ha confirmat i agreujat la tendència verificada diumenge passat i estant unànimement d'acord sobre la necessitat d'una investigació seriosa de les causes primeres i últimes d'uns resultats tan desconcertants, considera, després d'haver consultat amb sa excel·lència el cap de l'estat, que la seua legitimitat per continuar en funcions no s'ha posat en qüestió, no només perquè les eleccions que s'acaben de fer han estat d'àmbit local i prou, sinó també perquè reivindica i assumeix com a obligació imperiosa i urgent esbrinar fins a les últimes conseqüències els anòmals esdeveniments de què hem estat, durant aquesta última setmana, a més a més de testimonis atònits, temeraris actors, i si, amb la recança més gran, pronuncio aquesta paraula, és perquè tots aquests vots en blanc que han assestat un cop brutal contra la normalitat democràtica amb que transcorria la nostra vida personal i col·lectiva no han caigut del cel ni han sorgit de les entranyes de la terra, sinó que han estat a la butxaca de vuitanta-tres de cada cent votants d'aquesta ciutat, els quals, amb la seva pròpia, però no patriòtica, mà, els han dipositat a les urnes".

M'haguera anat millor parlar sobre medi ambient marí, que és el que volia escriure hui. Però quasi que ho deixe per a un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada