Terra d'àguiles

Com he dit en altre lloc, el cap de setmana passat vam estar fent un passeig per la serra Escalona, a l'extrem meridional del País Valencià. Escalona és, probablement, una de les serres valencianes menys conegudes, però també un dels espais naturals més interessants i sorprenents de les nostres comarques. Sorprenent perquè, a despit de les condicions generals que caracteritzen el Baix Segura (en especial, la seua aridesa: la precipitació mitjana anual no supera els tres-cents milímetres), la serra es troba coberta d'una densa pineda, que ofereix a qui la visita un paisatge inesperat, de vegetació esponerosa, que contrasta poderosament sobre les terres que l'envolten. I interessant perquè, a banda del seu evident valor paisatgístic i de la presència de diverses espècies vegetals de rellevància, Escalona constitueix un enclavament privilegiat per la riquesa i varietat de la seua fauna, sobre tot de rapinyaires. Valguen com a exemple dues dades: la població de duc o brúfol (Bubo bubo) és, probablement, la més important del món per la concentració de parelles nidificants d'aquesta au nocturna. Però a més, s'ha comprovat que la serra actua com a àrea de dispersió de dues espècies tan emblemàtiques com l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus): cap de les dues hi nidifica, però durant la tardor, desenes d'exemplars joves d'aquestes espècies es concentren en Escalona, des d'on es dispersaran, uns mesos després, per tal de colonitzar nous territoris. Probablement, l'abundància de conills és un factor clau per a explicar la rellevància de la zona per a aquestes i d'altres espècies de rapinyaires diurnes i nocturnes --com també d'altres carnívors, com el gat salvatge, que abunden també en aquesta àrea--, però en qualsevol cas la relació entre una adequada preservació de la serra, i la supervivència de moltes espècies amenaçades, no ofereix a hores d'ara cap dubte.

Aquests, i altres motius, són els que ens dugueren un any més cap a Escalona, acompanyats a més a més --i com ve sent també habitual-- per la gent que millor coneix i més s'estima la serra. L'amic Carlos Javier Durà, expert naturalista i bon coneixedor dels secrets d'aquestes terres, ens va tornar a guiar en els nostres recorreguts, adobats a més a més amb l'experiència creixent que la seua associació, Amigos de la Sierra Escalona (ASE), va adquirint a través de l'establiment d'acords de custòdia del territori amb diversos propietaris privats de la zona. Treballar per la conservació en moltes zones del País Valencià és, com bé sabeu, una tasca complexa i plena de dificultats; però quan es tracta del Baix Segura, aquesta tasca pot qualificar-se sovint de realment heròica. Hui per hui, ni urbanitzacions, ni abocadors, ni transformacions agrícoles han pogut encara profanar el cor de la serra --per bé que s'han quedat ben a prop--, però les amenaces són tantes, tan intenses i tan imminents que el treball de l'associació i els seus membres, en tant que les administracions posen a punt els instruments necessaris per a garantir una adequada protecció d'aquest enclavament --que forma part de la xarxa Natura 2000 i està pendent de ser declarat parc natural des de fa massa temps-- és ara com ara insubstituïble. No deixeu de visitar la web d'ASE per saber un poc més de les característiques i la importància de la zona, com també de la tasca que realitzen en la seua defensa i en l'estudi i divulgació dels seus valors. I, si no hi heu estat mai, no deixeu tampoc d'acostar-vos a conèixer, de primera mà, aquest indret excepcional. 


Àguila de panxa blanca a Escalona. De la web d'ASE