 |
| Imatge de RTVV |
S'acaba, amb un balanç francament acceptable, aquesta estranya setmana d'accidentada orografia en la què les feines quotidianes han hagut de conviure --de vegades amb certa dificultat-- amb els pasdobles, els envelats i els masclets que han acabat prenent els carrers de València. Queda per davant un llarg cap de setmana faller, al qual m'encare amb el propòsit ferm d'anar improvisant sobre la marxa segons el que sorgisca i el que demane el cos: l'única obligació que he decidit imposar-me, per als pròxims dies, és la de no obligar-me a res, que hi ha moltes formes de celebrar l'adveniment de la primavera, i la majoria no tenen perquè ser incompatibles ni esgotar-se només en un cap de setmana. De fet, i si fóra per tot allò que mereixeria ser past de les flames purificadores, el famós tòpic que diu que a València són falles tot l'any podria prendre una dimensió molt més literal... Pel moment, bon cap de setmana i bones falles si vos pega a prop. I que comence la mascletà!
No és solament en els carrers en festa que s'anuncia el final de l'hivern i la primavera imminent: s'han retardat molt, enguany, però finalment també els narcisos del pati han començat la seua floració esplèndida. I és per això --i pel meu reconegut narcisisme-- que no he sabut resistir-me a posar-los...
Passeu-vos-ho molt bé!
ResponEliminaI gràcies per la falla virtual! No n'havia vist mai cap1
L'obligació de no obligar-se a res! Un bon lema potser per a tots els dies de la vida. Fer les coses per passió i no per obligació.
ResponEliminaUn any, ja fa força anys, vaig gaudir de les falles valencianes, en una escapada "gamberra" de cap de setmana. M'ho vaig passar tant bé! Vam conèixer un munt de gent i és que València era a rebentar. I el millor de tot va ser veure la complicitat i la bona entesa que vam tenir amb la gent de comarques que havia omplert la capital valenciana! Molt bona gent!
ResponEliminaFins i tot vaig tenir molta afinitat amb una xiqueta... CALLI!!!
Gràcies, Carme! En això estem ;)
ResponEliminaEnguany torna a haver moviment per tal que les falles --en general massa submisses amb el poder-- recuperen el seu caràcter crític i irreverent, i els avantatges tecnològics fan el seu paper amb falles virtuals, piulades per localitzar les falles més crítiques (#critifalles)... Que no pare la primavera
Tan de bo fóra possible complir-ho tots els dies, Jeremias, però si més no tractaré de començar pels de lleure: hi ha caps de setmana que, fins i tot per a divertir-se, acabe tirant d'agenda com si fóra un dilluns qualsevol... Bon cap de setmana!
ResponEliminaNo vas fer bé, porquet: a les falles es va, essencialment, a analitzar la rica simbologia dels monuments i el substrat sociològic profund d'aquesta arrelada manifestació festiva ;)
ResponEliminaSi València, de normal, ja és donada a l'excés, en falles és simplement brutal (i esgotadora, sobretot quan hi ha tanta gent com enguany). I les xiquetes i les donetes, ai quines joies... Salut!
Bones Falles per a tu també Russel, estigues lluny o prop de la primera línia de foc :)
ResponEliminaI a gaudir de la primavera i renàixer!
Moltes gràcies, Cinderella! Finalment, i com ve sent habitual, ha hagut un poc de tot: primer una mica d'immersió fallera, seguida d'una digna fugida cap a la tranquil·litat de les muntanyes. I l'any que ve, més ;) Salut i bona primavera també per tu!
ResponElimina