Policia del Pensament? Si, bon dia, veurà, que acabe de trobar unes ulleres de mirada única oblidades, si, a la platja, no, no són meues, és clar que no, no, no tinc ni idea, estaven ací abandonades, jo només volia donar avís, si senyor, no, com pot dubtar-ho, de cap manera, jo sóc un bon ciutadà, jo mai oblidaria les meues ulleres de mirada única, només faltava, ni tan sols me les lleve per dormir, no necessite cap altra mirada que la mirada del Partit, per suposat, senyor, la meua fidelitat és inqüestionable, la Llibertat és Esclavitud...
(per a una proposta de Relats Conjunts)
Boníssim!
ResponEliminaBravíssimo! Genial! M'ha encantat molt! Estic dempeus i aplaudint i fent que sí amb el morret! Per cert, amb les ulleres no venen una pinça per a posar-se al nas? Per quan s'han d'empassar certes coses amb tuf a carnús...
ResponEliminaMolt bona adaptació 1984ana, trobo que la imatge s'adiu força amb el text, sobretot per la silueta que fuig de la mirada única! Bona pensada la que has tingut.
ResponEliminaUna escena ben curiosa! Em sembla que em falta una mica de vagatge literari per acabar d'entendre totes les referències... hehehe.
ResponEliminaBrutal!
ResponEliminaGenial, bona pensada!
ResponEliminaGenial, m'he quedat petrificada.
ResponEliminaLi han caigut les ulleres, oi?
ResponEliminaA un polític espanyol espanyolíssim.
Molt bo, unes ulleres ben inquietants.
ResponEliminaEsclavitud, ulleres... Ben trobat!
ResponEliminaBoníssim!
ResponEliminaMolt, molt bo, boníssim vaja!
ResponEliminaFa venir esgarrifances, però és molt bo, Alfred!
ResponEliminaMirada única.... algun dia ho aconseguiran del tot, després d'intentar-ho durant tota la historia de la humanitat.
Moltes gràcies a tots i a totes :) La veritat és que en aquests temps, i a força d'escoltar certes coses --el model d'ulleres "González Pons" sembla haver-se posat de nou de moda-- resulta difícil no pensar sovint en Orwell. I això que m'he autoimposat no mirar, ni de lluny, certs mitjans de comunicació... Salut! (i bona vista)
ResponEliminaGenial visió i molt ben portat, quasi he vist amb les meves ulleres com se li posava la pell de gallina quan han dubtat de si deia la veritat, pobre fidel servidor de les raons ocultes que no vol comprendre!
ResponEliminaBé, volia dir que molt bo el relat.
Moltes gràcies, Ferran! La por i les mirades úniques sempre fan bona lliga...
EliminaOstres, què bo!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Assumpta :)
Elimina