Finalment, la denominada poda kamikaze --també coneguda com esporgada banzai-- és un tipus especial d'escapçada severa, l'objectiu de la qual es limita a retallar per on siga, com més millor i de qualsevol manera, sense parar atenció a la supervivència del que es retalla ni a la integritat física de qui la realitza. Tot i que en general és considerada com una estratègia poc eficaç i difícilment justificable, la seua utilització s'ha estès de forma notable entre alguns col·lectius (com certs serveis municipals de jardineria o la majoria dels governs neoliberals) que l'han convertida en pràctica habitual, i ha deixat com a resultat arbres horriblement desfigurats o suposats estats del benestar que a penes mereixen aquesta qualificació. Afortunadament, i com indica el seu nom, les podes kamikazes obliguen a assumir un risc considerable a aquell o aquells que les executen, de forma que no és estrany que acaben sucumbint sota el pes d'una branca mal tallada o aixafats per una revolució social: la natura, malgrat tot, és sàvia, i qui la fa, tard o d'hora, la paga.
(Per al 268è joc literari de Jesús M. Tibau, i a tall --literalment-- de les tisores kamikaze. Sense bromes: prou de podes salvatges, ni als arbres ni als serveis públics)
Imatge de la xarxa |
Sempre m'han fe t molta pena els arbres podats així com els de la foto...
ResponEliminaUna aportació molt didàctica i aclaridora... :)
Amb els arbres es fan encara autèntiques barbaritats, Carme: una escapçada com aquestes només té algun sentit en casos extrems, però no --com es veu de vegades-- com a pràctica habitual.
EliminaNo dubte de la qualitat de les tisores en qüestió, però el nom que els han posat és ben curiós (tot i que potser es tractava d'això...) Salut i gràcies!
Xè, bones alicates! I bon comentari sobre la natura, i la natura social.
ResponEliminaÉs més aïnes una esperança, Jesús: que a qui retalla allà on no deu, se li regiren les tisores i ho acabe pagant tal i com mereix. Sobretot, quan és tracta de podes socials... ;) Salut i endavant!
Eliminagràcies per participar de nou
ResponEliminaGràcies a tu per comboiar-nos, Jesús!
EliminaMolt bon relat crític, Alfred! :))
ResponEliminaGràcies, Sílvia :) Deixem les tisores en segons quines mans, i ja es veu el que passa...
EliminaLa natura és molt sàvia, tard o d'hora cauran tots...espero que més d'hora que tard!
ResponEliminaMolt bon relat de la nostra realitat!
Aferrades.
Jo també ho espere, lluna. I que les paguen totes juntes.
EliminaUna abraçada i bona setmana!