Enmig del gran silenci, enmig de la gran calma,intente creure encara, intente creure queés necessari escriure si un té ganes d'escriure,i que cal oblidar que, al remat, tot açò,l'humil món que volem, se l'endurà la trampai no en quedarà res, absolutament res.
Vicent Andrés Estellés.
D'un dels poemes que més m'agraden (“L'alba d'un dia com un altre”) de l'extraordinari i fins fa poc inèdit Inventari Clement (de Gandia), retrobat i editat per Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig: per si encara no la coneguéreu, ací podeu seguir els detalls de la història –fascinant-- que envolta la troballa de l'original a l'Arxiu de Gandia, contada per qui la va viure de primera mà.
Al remat: creure si es pot, oblidar quan cal, i tractar, simplement, de ser feliç. Dit siga vagament.
Ho intentarem dins del que siga possible.
ResponEliminaJa ens convé, novesflors. Sobretot, la part de ser feliç, encara que siga "vagament" (la frase és d'un altre poema del mateix llibre)
EliminaHaurem de fer cas al mestre.
ResponEliminaLi'n farem, Senyoreta. I que no falten mai les ganes d'escriure ;)
EliminaMira Russel, fem la inversa en les dues primeres, i deixem la darrera com està:
ResponElimina" oblidar si es pot, creure quan cal, i tractar, simplement, de ser feliç"
No va tan malaent, oi?
Abracets!
Gens malament, Cinderella. Me la quede :) I a per la darrera, que és la que compta. Una abraçada!
EliminaSempre atent i interessat per les coses dels altres. Gràcies, amic.
ResponEliminaEl poema de què parles és esplèndid. No sé si coneixes un article de Levante on Josep Piera en parla també, com una espècie d'homenatge "irònic", diu ell, a Llorente. De Museros a Burjassot, com de Llorente a Estellés, segons Piera. Per si en tens curiositat:
http://sphotos-b.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc6/196363_10151369392508958_639051369_n.jpg
Com sempre, gràcies a tu, Maria Josep :)
EliminaCrec que he vist en algun lloc la referència de l'article de Piera --potser al burrigrup?-- però no l'havia llegit amb calma. Molt interessant (un mestre parlant d'un altre mestre): mai se m'haguera acudit aquesta lectura del poema, uns dels que més m'han agradat del llibre junt amb "Motiu per a un concert" (es deia així? no tinc el llibre davant ara...) i "Micer Mascó 17". Una abraçada i gràcies de nou!
Un poema fantàstic, clar que venint del mestre, no m'estranya en absolut!
ResponEliminaSi que ho és, porquet. I més encara, tenint en compte els anys en què van ser escrits... Estellés cada vegada em sorprén i em fascina més. Salut i moltes gràcies!
Elimina