En realitat, va ser un curt i agradable passeig, amb principi i final a Segart, animat per les senzilles però estimulants grimpades del camí quan s'enfila, barranc amunt, cap al pla del Garbí. Però no solament va significar la represa de les eixides del grup de muntanya que vam posar en marxa fa temps a la faena, i que lesions inoportunes i altres circumstàncies adverses han mantingut inactiu durant molts mesos. En el meu cas, ha estat també l'esperat retrobament amb aquestes muntanyes que abans s'anomenaven de Portaceli i que ara coneixem com Calderona, i a les què, a força de tindre-les tan a prop, havia perdut de vista durant massa temps.
Rodeno, per cert, és com s'anomenen en aquestes terres --i en les veïnes comarques aragoneses-- els gresos rogencs del Triàsic que afloren en aquests estreps sud-orientals del sistema Ibèric, i que representen el principal tret distintiu dels seus paisatges. Quant a la paraula, cal dir que Coromines la considera també catalana, tot i que no apareix ni en el Diccionari de l'IEC ni tan sols en l'Alcover-Moll. Quant a les roques, el paisatge i la singular vegetació que creix en aquestes serralades (la Calderona, evidentment; però també Espadà, el Desert i algunes altres: illes rogenques en un país calcari, n'he dit d'elles alguna vegada), convindrà parlar-ne també amb més calma, però haurà de ser en altre moment. Prompte, en tot cas, ara que torne a tindre-les a la vista.
Home, passeig passeig...!
ResponEliminaBé, un passeig amb bones costeres i tirant a llarguet --tres horetes si fa no fa, allargant-se a la Font de Barraix. El puntet li'l donen les cadenes per pujar a la Canal del Garbí: són faciletes (fins i tot les meues filles les passaren sense patir), però reconec que hui tinc cruiximents en algun múscul poc habitual ;)
EliminaVal que no va ser ni una ascenció tècnica ni un dur treking aventura, però... no va ser com pegar la volta als ponts, eh? Jo sí que tinc una mica d'agulletes. I recorda que hi havia algú que plorava amargament
ResponEliminaVa, tens raó, volia fer-me un poc el milhomes... A la pròxima li diré "caminada" o "excursió" ;) Ara, conste que el DIEC diu que passejada és "Anar d’un costat a l’altre per deport, per fer exercici, prendre l’aire".
EliminaHas de comptar que nosaltres estem acostumats, com diu el gran Conill, a eixides amb dificultat "mitja-baixa" (és a dir, la meitat dels que hi van s'han d'agafar la baixa al dia següent).
Bones grimpadetes veig per aquí. Sempre són un punt a favor de la ruta! Celebro que recupereu el grup de sortides de la feina. No tot han de ser obligacions laborals!
ResponEliminaCert, porquet. Les grimpadetes, molt entretingudes per a ser un tram de GR. I quant al grup, pot resultar cridaner, però hi ha molta gent que treballa a Conselleria però que per la seua feina --jurídica, administrativa...-- té menys possibilitats de xafar el terreny, i aquestes eixides ens venen molt bé a tots. I a més, ens divertim una estona, que amb els temps que corren per allà tampoc és poca cosa :)
EliminaPasseig? Calla home. que m'he llegit els comentaris anteriors :):):)
ResponEliminaExageren, novesflors. Però a la pròxima buscaré algun sinònim menys compromès ;)
Elimina(Hui, un dels companys que va vindre a l'eixida ha faltat a la faena, i m'he espantat un poc per si havia estat culpa del "passeig". Però ha estat la grip...)
quan tingui eneregies i temps, hi aniré.
ResponEliminaAvisa quan vages, Josep: jo, com que ja ho conec, t'esperaré a Segart fent-me un "cremaet" ;) Salut!
Elimina