"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 10 de juny del 2013

A cara vista



Feia temps que teniem pensament de fer alguna cosa amb aquella paret. Els anys, les humitats i els pedaços successius i poc afortunats en l'arrebossat, li havien fet créixer una pronunciada i indecorosa panxa que amenaçava amb solsir el dia menys pensat. El cas és que, en picar el mig pam llarg de morter envellit i bufat, els obrers van trobar a sota el paredat original de pedra, típic d'aquestes construccions rurals de principis del segle XX. Res extraordinari, evidentment; però com que l'obra es trobava en millors condicions del que cabia esperar i els xics tenien gràcia i bon gust, han pogut recuperar l'estructura de pedra vista i han deixat una paret que fa goig de veure. I ara jo, aprofitant l'avinentesa, podria dir alguna cosa sobre la necessitat de rebutjar les primeres impressions i prescindir de les capes superficials per arribar a copsar allò realment important ("l'essentiel est invisible pour les yeux", ja sabeu), o fins i tot proposar alguna enginyosa relació entre la duresa del ciment i la cara de González Pons. Però no: el que volia dir és que, com que des de fa una temporadeta sembla que em ponen fins els pollastres, això de que sorgisca un imprevist i que siga per a millor ha estat una agradable novetat. I ara, si m'ho permeteu, me'n torne a mirar la meua vella paret nova, però sense deixar de tocar fusta perquè fa una estoneta, quan tornava de veure a ma mare, el cotxe ha començat a fer un sorollet que no m'ha agradat gens...





6 comentaris:

  1. Ei! Ha quedat maca... espero que el sorollet del cotxe sigui una falsa alarma...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada, Carme :) I a més, com que ha estat imprevist, encara m'agrada més...

      Jo també espere que no vaja a més, això del cotxe: fa només unes setmanes que me'l van reparar, així que potser només és que necessita algun ajust. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. caram quina paret! que vius en un castell o que? xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que si, pons, com tothom al meu poble. Vols dir que tu no vius en un castell? ;)

      Elimina
  3. Hi va haver un temps que no sé per quin motiu es tapaven les parets antigues.
    Mira que boniques són!! Ha quedat ben xula!!

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supose que és una qüestió de modes, lluna (i també de manies com aquella de que "així queda més net"). En molts pobles valencians es va estilar, cap als anys setanta, enrajolar les façanes amb gres, i ara queda terrible... Gràcies i una abraçada!

      Elimina