"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 21 de juny del 2013

Reforma laboral (relats conjunts)




--I aquells que estan a la biga?

--Aquells són els que tenen el contracte suspès. En això, la reforma laboral ens ho ha posat molt bé, als empresaris, perquè només hi ha que al·legar "causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció" i ja els podem tindre així, suspesos, fins que ens tornen a fer falta.

--Ja, entenc. I si no els necessitàreu una altra volta?

--Res, amb la nova normativa de "mobilitat geogràfica" ho tenim també resolt: sacsegem una mica la biga, i fem que caiguen. Ara, abans d'estimbar-los --vull dir, de "reubicar-los"-- has de tindre la precaució d'omplir el formulari justificatiu que ho fas per millorar la competitivitat, la productivitat o l'organització tècnica de l'empresa. Que ningú no puga dir que ací no fem les coses com cal...


(Per a la proposta de juny de Relats conjunts)



Ves a saber per què, hui em ve de gust l'Ovidi: "caurem en moltes faltes i pararem les galtes, mentre fem palauets per aquests senyorets". I,  mentre esperem el nostre temps, bon cap de setmana i millor entrada d'estiu. 





18 comentaris:

  1. Ja saps que no puc més que posar:

    Justa la fusta. Justa la fusta.
    Justa la fusta. Just el garrot.
    Garrot, garrot, garrot...
    Garrot, de dalt amplot,
    de baix amplet. De cop ben fort.
    Garrot, seràs l'esport
    del futuret. Del futurot.
    Garrot, faràs el sot.
    Faràs molts sets. Faràs la sort.
    La sort del que viu mort
    del treballet amb mala sort.
    Garrotada! Cantarem.
    La vida és deliciosa.
    Garrotada! Cantarem.
    La vida és carinyosa.
    Garrotada! Cantarem.
    La vida és tan preciosa.
    Garrotada! Cantarem.
    Que ens fa la mà nerviosa.
    I el nervi ens portarà
    al lloc que ens pertoca.
    Justa la justa
    justícia justa.
    Justa la fusta
    que ens justifica.
    Pica, pica, pica.
    Mai no et canses de picar.

    ResponElimina
  2. A tot li diuen reforma laboral. Més que res, li haurien de trobar un altre nom, perquè quan reformes alguna cosa sol ser per a bé, i pel que fa als treballadors, cada cop que ens toquen el tema laboral és per putejar-nos una mica més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal reconèixer que, quant als eufemismes, són un autèntics mestres, XeXu; ve a ser com si contractàrem a algú per fer reformes a casa, i en tornar ens l'hagueren enderrocat. Així que o li canviem el nom a les seues "reformes", o canviem als "reformistes"... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. un relat punyent! aplaudiments!
    el gran Ovidi! sempre ve bé tornar a escoltar-lo!
    que tinguis un Bon sant Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Ja no ens alimenten molles...

      Que hages tingut una molt bona entrada d'estiu!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies, novesflors :) Que ganes tinc de que, en veure una foto, no ens vinguen al cap aquestes idees... Una abraçada!

      Elimina
  5. Molt bo el teu relat. Malauradament aquesta reforma ens té suspesos per un bon grapat d'anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em tem que si, montse: al pas que anem, em veig sentat en una biga per molt de temps. A no ser que fem alguna cosa i decidim "suspendre" a qui ens té suspesos... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  6. Ho has explicat molt bé... sempre troben paraules per a justificar-ho tot, pervertint les paraules de tant que menteixen i manipulen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho veig així, Carme: si les paraules no foren importants, no es prendrien tantes molèsties per pervertir-ne el significat. Ara més que mai caldrà salvar els mots i retornar el nom a cada cosa. Salut i una abraçada!

      Elimina
  7. Temps difícils, complicats, fin i tot, de desesperació. No queda més remei que lluitar, que continuar lluitant, com sempre, pot ser sigui el destí, el que ens volen imposar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són temps difícils, en efecte. Hui mateix llegia aquesta notícia a la premsa, i és evident que només és un cas més dels milers que ha d'haver. Mentre allò més important siguen els beneficis --i mentre hi haja qui accepte, de grat o per desesperació, aquestes condicions-- ells tindran la biga i nosaltres hi estarem en les seues mans. Salut i endavant!

      Elimina
  8. I amb aquestes ens enterren a tots en el mateix forat...
    però el que no saben és que ens en sortirem!!

    Bon relat de una realitat que ens dol.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens en sortirem, lluna. No serà fàcil, però no en tinc cap dubte. Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  9. malgrat les persones, eficiència, no? Mentre els números surtin tan fa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta sembla ser la consigna, totvedudol. Potser la situació comença a semblar-se massa a l'època en què es va prendre aquesta imatge... Salut i moltes gràcies!

      Elimina